ACN Barcelona.-El documental ‘Balandrau, infern glaçat’, dirigit per Guille Cascante, retrata la tragèdia que va patir el Pirineu català al desembre de 2000 i que va causar la mort de deu persones, a través de la història dels seus supervivents com Josep Mª Vilà i per aquells que van arriscar la vida en les feines de rescat que va implicar un desplegament de mitjans sense precedents. El documental inaugurarà el 18 de maig la 24a edició del DocsBarcelona als Cinemes Aribau i s’emetrà pel programa ‘Sense Ficció’ de TV3. “La perspectiva dels 20 anys serveix per poder parlar de temes tan bèsties i dolorosos amb una certa distància per analitzar els fets i parlar amb la gent que ho va viure”, explica Cascante, en una entrevista amb l’ACN.
El 30 de desembre del 2000, a les dues del migdia, va començar l’episodi meteorològic més terrible de la història recent als Pirineus i el tercer pitjor accident a nivell mundial producte de la violència del vent a les muntanyes. En poques hores, el fred, la neu i el vent van convertir el Balandrau, una muntanya de 2.585 metres, en una trampa. Com s’explica al documental, la potencia del vent del torb va traslladar les dures condicions dels cims de l’Himàlaia als Pirineus en qüestió de minuts. Guille Cascante ha explicat que desconeixia la història fins que el productor Toni Folguera li va deixar ‘3 nits de torb i 1 Cap d’Any’ de Jordi Cruz, el llibre amb el qual està basat el documental. “La perspectiva dels 20 anys serveix per poder parlar de temes tan bèsties i dolorosos amb una certa distància per analitzar els fets i parlar amb la gent que ho va viure”. Cascante ha indicat que el projecte com a documental arrencava sent un anti-documental, ja que partien d’un testimoni però s’havien de recrear moltes escenes. “L’experiència que hem adquirit fent ‘Crims’ va fer que pensessin amb mi per dirigir-lo”. Ha reconegut que han rodat en condicions meteorològiques molt adverses, però han “intentat ser molt fidels a les recreacions i l’espectador viurà una mica el que van viure els protagonistes”. El director del documental desgrana els objectius de ‘Balandrau, infern glaçat’. Cascante volia “reflexionar sobre la petitesa de l’ésser humà davant de la força de la natura, cap de les deu persones que van perdre la vida als Pirineus aquell 30 de desembre no eren imprudents i el documental convida a reflexionar abans de sortir a la muntanya i al mar sobre la força de la natura”. Dos aspectes més del documental són reflexionar sobre el sentiment de culpabilitat de supervivent i homenatjar a totes les persones que van perdre la vida fa 20 anys amb el torb. Josep Mª VilàUn dels protagonistes del documental ‘Balandrau, infern glaçat’ és Josep Mª Vilà, qui va sobreviure a la tragèdia. En declaracions també a l’ACN, ha assenyalat que una de les seves teràpies per superar-ho ha estat explicar-ho i no donar-li l’esquena. “Sempre ho he explicat i tots els meus familiars i amics ho saben i ara tornar-ho a explicar pel documental no significa que estigui preparat, perquè ja ho estava”. Vilà, qui va perdre a la seva parella en aquella tragèdia, ha assegurat que per a ell el Balandrau va significar “tornar a viure i néixer. És un punt d’inflexió a la meva vida i compto els anys a partir d’aquell any”. Vilà ha recordat que es va sentir malament perquè els seus companys es van quedar a la muntanya i ell “va tornar a la vida. Normalitzar això no ha estat fàcil i tens un punt de responsabilitat i culpabilitat”. Vilà ha dit que no té sentit pensar-hi, però ha admès que així és la ment humana i així se sentia els primers anys. ‘Balandrau, infern glaçat’ és una producció de TV3 en coproducció amb Goroka i Lastor Media. El documental inaugurarà la 24a edició del DocsBarcelona el 18 de maig i aquella mateixa nit s’estrenarà al programa ‘Sense ficció’.
