ACN Arbeca.-L’Associació dels Amics dels Vilars ha tornat a celebrar aquest diumenge el Dia dels Vilars, la primera edició que organitza des de l’inici de la pandèmia i després de les pluges de l’octubre de 2019 i gener de 2020 que van inundar i trencar part de la museïtzació de l’espai. Durant el matí, el jaciment iber d’Arbeca (Garrigues) s’ha omplert de visitants que han pogut gaudir de visites guiades, jocs infantils i vermut popular acompanyat d’un concert. El president de l’entitat, Joan Pau, s’ha mostrat satisfet amb l’assistència de públic i ha dit que la jornada vol posar en valor aquest jaciment iber de 2.800 anys d’antiguitat a través d’activitats. “Volem que sigui un lloc viu, que s’hi facin activitats”, ha assenyalat.
Amb el Dia dels Vilars, l’Associació dels Amics dels Vilars ha recuperat l’agenda d’activitats anuals en aquest espai que continuaran a l’estiu amb els actes Tastjazz i la Nit de Foc, a més del calendari habitual de visites guiades. L’objectiu d’aquestes propostes és donar a conèixer i posar en valor aquest jaciment. També es vol que la “gent vegi que s’ha recuperat la part que s’havia inundat” i que descobreixi les tot el que s’ha excavat a la campanya arqueològica de l’any passat, ha indicat el president de l’entitat.Pau també ha dit que la gent “tenia ganes de veure els Vilars” ja que molts feia un any i mig que no ho feien degut a les inundacions que el jaciment ibèric va patir l’octubre de 2019 i gener de 2020 i, posteriorment, a la irrupció de la pandèmia. “Hi havia ganes de sortir i esperem que al final la normalitat arribi de ple”, ha afegit.Així, els visitants, equipats amb paraigües per protegir-se del Sol i de les temperatures per damunt dels 30 graus, han pogut participar a les visites guiades que al llarg del matí han dut a terme membres de la mateixa entitat. Una de les participants, Mariluz Zubiaur, ha explicat que ve de Lleida i que feia temps que tenia ganes de visitar aquest jaciment després d’haver-ho intentat un cop ja sense èxit. Aquet diumenge i aprofitant la jornada de portes, finalment ha vingut amb unes amigues i ha dit que li ha “encantat”. “Tenim aquí un petit tresor, ho recomano”, ha afirmat.Per la seva banda, la Laura Busquets i la seva parella és la tercera vegada que visiten aquesta fortalesa. Aquests dos veïns de Reus han indicat que van descobrir els Vilars “una mica per casualitat buscant descobrir noves zones del territori” i que els hi va “encantar”. “No ens cansa, és tant bonic i les guies expliquen amb tanta passió que et porten una mica al món del que era els Vilars”, ha indicat, a més de destacar que totes les visites que han fet han estat diferents ja que al jaciment s’hi fan excavacions contínuament i, per tant, cada vegada aprenen nova informació.A més de les visites guiades, també s’ha fet un vermut popular acompanyat de música en directe i els més menuts han pogut jugar amb jocs de fusta.Fortalesa amb 2.800 anys d’històriaLa fortalesa dels Vilars d’Arbeca es va començar a construir durant la primera edat del ferro, cap al 775 aC., i va ser abandonada pels volts del 300 aC. Des de l’origen fins a la fi, la fortificació està plena d’incògnites, com ara les raons per dotar-la d’unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència.Durant més de 400 anys es van anar succeint diverses remodelacions urbanístiques. Cada nova fase s’aixecava sobre les restes de l’anterior i la muralla actuava com un enorme contenidor. D’aquesta manera es va provocar una gran acumulació de restes arqueològiques que, un cop abandonada i amb el pas del temps, arribà a formar un turó artificial que l’arqueologia coneix amb el nom de tell.Si bé l’existència de restes era coneguda des de feia temps pels habitants d’Arbeca, arqueològicament el jaciment fou descobert l’any 1975. No va ser, però, fins als anys 1985-86 que es van dur a terme les primeres intervencions, quan bona part de les fases iberes ja havien estat arrasades pels treballs agrícoles.
