Edició 2701

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de desembre del 2025
Edició 2701

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de desembre del 2025

Aragonès pregunta al Consell Acadèmic per l’acord de claredat com ha de ser un referèndum per tenir màxima legitimitat

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El president del Govern, Pere Aragonès, ha formulat cinc preguntes al Consell Acadèmic per guiar l’elaboració de l’acord de claredat amb què vol resoldre l’autodeterminació. Una de les qüestions ha de concretar “quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació”. Una altra demana detallar quins actors i institucions haurien de prendre la iniciativa per a implementar les solucions. En una compareixença, Aragonès ha explicat que es tracta de “cinc preguntes clau per a establir les normes de joc per a donar resposta a la voluntat de la ciutadania per decidir el futur del país”.

Aragonès ha cridat a escoltar totes les propostes i s’ha mostrat “obert” a escoltar altres alternatives. El Consell Acadèmic haurà d’emetre el seu primer informe responent a les qüestions que plantegi la Generalitat per elaborar l’acord de claredat. Les seves consideracions serviran perquè l’executiu pugui elaborar una proposta definitiva que s’entregarà a les institucions espanyoles.

Publicitat

Per ara, el Govern ha traslladat cinc preguntes i el grup acadèmic treballarà de manera compartida per elaborar l’informe. La previsió és que aquest document es publiqui a l’inici d’estiu, segons ha detallat Aragonès. Per tant, arribaria després de les eleccions municipals.

<strong>Composició del Consell Acadèmic</strong>

Aquest nou òrgan, depenent del Departament de Presidència, el presideix el professor lector de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Marc Sanjaume i l’integren vuit persones més de l’àmbit acadèmic vinculat a la ciència política.

Formen part d’aquest Consell Assessor la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelomna (UB) Mar Aguilera, la catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Eva Anduiza, el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG) Marco Aparicio, el professor d’Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pau Bossacoma, la professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Edimburg Elisenda Casañas, la investigadora de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) Lesley-Ann Daniels, el professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF Josep Lluís Martí i la professora de Ciència Política a la Universitat de València (UV) Astrid Barrio.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió