ACN Barcelona – Des que el 18 d’abril va esclatar el ‘Catalangate’, la causa independentista ha tornat a ser protagonista a les institucions de Brussel·les i als mitjans de comunicació internacionals. La primera reacció de l’independentisme va ser una roda de premsa conjunta des de Brussel·les que va aplegar Carles Puigdemont (Junts), Oriol Junqueras (ERC), Carles Riera (CUP), ANC i Òmnium. Una fotografia d’unitat que feia temps que no es veia. En els dies posteriors el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina; i el vicepresident, Jordi Puigneró, han fet una ronda d’entrevistes per denunciar el cas d’espionatge arreu del món.
El president Aragonès ha fet una dotzena d’entrevistes o declaracions a mitjans de comunicació internacional en els darrers dies: Der Spiegel, Politico, Reuters, The Guardian, Associated Press, Luzerner Zeitung, Sueddeutsche Zeitung, Haaretz, Irish Times, AFP, Al Jazzera i La Repubblica. En elles, ha dit que “la confiança en el govern espanyol està danyada”, ha demanat a la UE que proporcioni “protecció” contra l’espionatge, ha explicat que ha congelat les relacions amb el govern espanyol pel cas d’espionatge, ha acusat el CNI d’estar darrere el ‘Catangate’, ha demanat dimissions i ha advertit de retirar el suport al govern de Pedro Sánchez, entre altres missatges.
El conseller d’Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, també ha denunciat en una entrevista al diari argentí Clarín la gravetat de “l’espionatge polític” i ha explicat la seva experiència com a persona espiada per Pegasus.
Per la seva banda, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha reclamat en una entrevista al ‘The Washington Post’ una “investigació formal i internacional” com “l’única manera de destapar el paper del govern espanyol en aquesta persecució política”. A més, ha explicat que l’objectiu és pressionar el govern espanyol mitjançant accions internacionals “perquè es faci alguna cosa”. Puigneró va fer l’entrevista des de Nova York, on ha anat de viatge oficial per presentar l’Agenda Urbana de Catalunya a la seu de Nacions Unides i promocionar la iniciativa ‘Aina’.
La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha fet recentment una gira de quatre dies per l’Europa Central, on ha constatat la “preocupació” pel ‘Catalangate’ de les institucions amb qui s’ha reunit. Concretament, des d’Àustria i Eslovàquia ha mantingut diverses reunions de treball amb representants institucionals de la zona. I ha aprofitat per fer entrevistes a mitjans com Milenio TV de Mèxic, el diari d’Eslovàquia Pravda, Aktuality Eslovàquia, TA3 Eslovàquia, Kronen Zeitung, Tiroler Tageszeitung, Die Presse, AFP, la televisió portuguesa i la televisió holandesa.
Entre els missatges que ha donat la consellera, ha denunciat que el ‘Catalangate’ és el cas més gran d’espionatge utilitzant Pegasus, ha explicat que s’han congelat les converses polítiques amb el govern espanyol, ha assenyalat el CNI, ha constatat la “tensió” de les relacions amb l’executiu del Pedro Sánchez, ha qualificat l’escàndol d’espionatge com un “punt d’inflexió”, ha reclamat la intervenció de la Unió Europea i ha demanat a les institucions europees “que vigilin de prop Espanya”, entre d’altres missatges.
Per la seva banda, l’expresident d’Òmnium Jordi Cuixart i Texll Bonet han estat protagonistes del podcast de l’editor de The New Yorker i autor del reportatge que ha destapat el cas, David Remnick. I a través d’aquest canal han explicat la seva experiència des que van saber que podien haver estat espiats.
La Comissió Europea ha qualificat “d’inacceptable” l’espionatge “il·legal” a ciutadans, polítics o periodistes i ha reclamat investigacions. Per la seva banda, el ple del Parlament Europeu debatrà sobre l’espionatge dels estats a eurodiputats amb Pegasus. Ha estat una proposta del grup dels Verds/ALE, d’on són membres Diana Riba i Jordi Solé d’ERC, que van ser espiats segons les revelacions del Citizen Lab. Els eurodiputats de Junts també s’haurien vist afectats: Toni Comín abans d’agafar l’acta, Carles Puigdemont a través del seu entorn i, en el cas de Clara Ponsatí, per l’espionatge a un dels seus assistents.
