ACN Sabadell – La titular del jutjat penal 2 de Sabadell ha absolt l’exalcalde de la ciutat Manuel Bustos, l’excap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran, i l’excap d’Urbanisme, Manuel Somoza, per un possible suborn en benefici del portaveu del PP l’any 2010, Jordi Soriano. És la sentència de la peça 33 del cas Mercuri, en què s’investigava una gestió per silenciar un empresari en una reunió. A l’octubre se’ls va jutjar per presumptament haver intentat dissuadir l’empresari de tirar endavant una denúncia contra el líder popular d’aquella època. Ara la jutgessa conclou que els tres acusats podrien haver investigat els fets “amb més entusiasme” però diu que no hi ha proves suficients per condemnar-los per omissió de persecució de delictes.
Els fets es remunten al 3 de juny de 2010, quan Bustos, Somoza i Duran es van reunir a l’Ajuntament de Sabadell amb un empresari que hauria assegurat que podia fer uns abocaments de terra en una zona de la ciutat o no tenia permís per fer-ho. Concretament, l’empresari hauria respost amb estirabots als responsables de l’espai quan li van comunicar que no podia deixar-hi allà les terres, assegurant que tenia contactes a l’Ajuntament, que hi “tenia mà”, i que s’acabaria sortint amb la seva.
Els inspectors van obrir un expedient per aquells abocaments sense llicència. Un cop li va arribar la situació a Bustos, segons l’escrit de Fiscalia, l’alcalde hauria traslladat aquestes dades al cap de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, Manuel Somoza, amb qui hauria acordat, segons el ministeri fiscal, “silenciar els fets” i no emprendre cap actuació que permetés investigar i perseguir el suposat delicte.
Concretament, Bustos i Somoza es van reunir el 3 de juny de 2010 amb l’empresari, en una trobada en què també hi va participar el llavors cap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran, i el responsable de l’assessoria jurídica del consistori, Marcel Galofré. L’argument per atraure l’empresari hauria estat l’acta aixecada per l’abocament de terres i l’obertura d’un expedient de legalitat urbanística.
En la reunió es va abordar la relació que hauria relatat de l’empresari amb un càrrec electe, segons l’escrit Jordi Soriano, demanant-li explicacions de per què estava acusant-lo, i amenaçant-lo que seria millor no remoure el tema “pels seus interessos empresarials a Sabadell”, segons relata en l’escrit la Fiscalia. Això hauria dissuadit l’home de fer públic els fets, motiu pel qual l’Ajuntament -segons el fiscal- no hauria fer cap moviment per perseguir les presumptes irregularitats, incomplint així el seu deure com a representants públics coneixedors d’una irregularitat, tot sempre segons el ministeri fiscal.
Per tot plegat, tant la Fiscalia com l’acusació de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció havien demanat una pena d’inhabilitació de càrrec públic per a Bustos, Duran i Somoza de 2 anys.
Ara, però, la jutgessa no considera provada la comissió dels fets per part dels acusats en “no haver-se practicat prova de càrrec suficient que desvirtuï la presumpció d’innocència”. Segons la sentència que ha pogut consultar l’ACN, la magistrada afirma que “queda acreditat” que els tres acusats sabien que podia haver un tracte de favor del regidor del PP cap a un empresari i diu que van actuar “per esclarir i comprovar” si era real.
Afirma que els investigats “van començar les indagacions” per esbrinar si el rumor sobre aquests beneficis eren veritat, les quals admet que “és evident que van ser insuficients”. “Les indagacions podrien haver estat més entusiastes, però els fets provats no recullen una manera d’actuar clandestina per part dels acusats, sinó que van fer perquisicions per esclarir-ho”, apunta la jutgessa, que determina que “no queda acreditat que fessin una patent deixadesa de les seves funcions”.
En aquest sentit, la jutgessa assenyala que els tres acusats van tenir un “excés de confiança” davant l’escenari que van trobar un cop fetes les primeres reunions i afirma que “no van dedicar més esforços a fer una investigació adequada a l’altura dels càrrecs que ocupaven”.
Tot i les crítiques, la jutgessa determina que “en cap cas s’acredita que hi hagués una omissió de persecució de delictes manifesta i total” i referma que “no queda suficientment acreditat que els acusats ho ometessin intencionadament”.
