ACN Lleida – El jutjat penal 2 de Lleida ha absolt la metgessa que l’any 2016 va transfondre sang a un testimoni de Jehovà a l’hospital Arnau de Vilanova. En la sentència, que ha avançat ‘Segre’ i a la qual ha tingut accés l’ACN, el jutge ha considerat que la doctora va actuar “d’acord amb la seva lex artis” i que el seu procediment “no és un acte lesiu buscat per l’acusada amb la finalitat de causar el dany psicològic sinó una conseqüència de la indecisió del pacient” sobre si fer-se o no la transfusió. La sentència assenyala també que la dona no va coaccionar l’home i el va informar correctament del procediment. La dona s’enfrontava a 1 any i 3 mesos de presó i 2 anys d’inhabilitació pels delictes contra la integritat moral, lesions i coaccions.
En la sentència, que no és ferma i es pot recórrer a l’Audiència de Lleida, el jutge detalla que, el 21 de juliol de 2016, el testimoni de Jehovà va anar a Urgències de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on li van detectar una hemorràgia digestiva aguda amb afecció orgànica que requeria d’una transfusió de sang davant el risc vital de la seva patologia. Mentre el pacient estava acompanyat al box d’urgències de membres de la seva congregació, es va negar a fer-se la transfusió i a signar el document de rebuig a aquesta. Més tard, quan els membres van marxar i només quedava el seu germà a l’habitació, va empitjorar clínicament. Va delegar la decisió de fer-se la transfusió en el seu germà, que va dir a les facultatives que li fessin. Se li van transfondre quatre bosses durant diverses hores. En aquest temps, el pacient “estava conscient i no es va oposar”, va declarar la metgessa i una testimoni en el judici del gener passat.
En aquest sentit, el jutge precisa que l’home disposava d’un document de voluntats anticipades que “no substituïa o feia innecessari” que signés la renúncia perquè “formalment la llei exigeix que el rebuig consti per escrit i es faci lliurement una vegada es rebi la informació clínica del seu estat de salut present”. Així, afegeix que la negativa verbal de l’home “no es va confirmar després amb la rúbrica del document de rebuig al tractament ofert, advertint-se dubtes per les facultatius que el van atendre (acusada i testimoni), sobre si aquesta era la veritable voluntat del pacient”. Respecte a això, comenta que la presència dels membres de la congregació al box d’urgències van poder “condicionar” la seva decisió inicialment.
La sentència detalla que la doctora va informar adequadament al pacient de la seva situació clínica i de la necessitat de fer-se una transfusió de sang. També li va manifestar reiterades vegades que si rebutjava el tractament havia de signar el document. Per la qual cosa, el jutge remarca que la seva actuació “no és un comportament antijurídic, sinó un comportament professional i necessari per donar curs legal davant la situació”.
“No ens trobem davant un supòsit en el qual l’acusada transfon contra la voluntat conscient, manifesta i exterioritzada del pacient, prescindint de les seves conviccions religioses i de la seva voluntat contrària al tractament, sinó davant un supòsit en el qual l’acusada adopta una decisió professional mèdica davant un estat clínic d’un pacient que té una situació de risc vital”, afegeix el jutge.
Amb tot, el magistrat remarca que, d’acord amb els fets provats, la decisió de la metgessa “no és un acte lesiu buscat per l’acusada amb la finalitat de causar el mal psicològic sinó una conseqüència d’aquesta indecisió del pacient”. Per tant, “l’acusada va actuar d’acord amb la seva lex artis, això és en compliment d’un deure ofici o càrrec i emparada en l’eximent d’antijuridicitat de la seva conducta conforme al 20.7 del Codi Penal”.
L’acusació sostenia que la metgessa va coaccionar el pacient perquè es fes la transfusió. Respecte a això, la sentència indica que els testimonis van declarar que les conversacions entre metgessa i pacient van ser “normals i sense cap mena de coacció”. A més, van escoltar la metgessa expressant la voluntat de “respectar la decisió del pacient”.
Amb tot, el jutge absolt a la dona de tots els càrrecs pels quals estava acusada. En concret, s’enfrontava a 1 any i 3 mesos de presó i 2 d’inhabilitació pels delictes de lesions, coaccions i contra la integritat moral. La sentència, però, no és ferma i es pot interposar un recurs d’apel·lació en un termini de 10 dies.
