La plataforma Octuvre continua destapant els clarobscurs del cas de corrupció a la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, ara ja dissolta arran del cas de corrupció denunciat per Octuvre i confirmat per la Sindicatura de Comptes. En una nova entrega de la investigació que va iniciar-se amb la denúncia d’un treballador del Servei i Valoració de la prestació econòmica (SEVAP), Octuvre fa públic el contingut d’una conversa mantinguda entre el denunciant i la seva cap, la pedagoga i membre d’ERC Jasone Latorre, i reclama explicacions tant a Latorre com a ERC per haver permès que s’intentés censurar la denúncia dels casos de corrupció. Com sempre, Octuvre dibuixa l’ecosistema d’aquest entramat de corrupció que va detectar-se entre 2016 i 2020, i que afecta directament alguns dels membres més destacats d’ERC com ara l’alcalde de Manresa Marc Aloy, l’exregidor d’ERC i exdirector general de la DGAIA Ricard Calvo, o l’exconseller de Drets Socials Carles Campuzano.
La conversa enregistrada pel treballador denunciant confirma i constata com es va negar i intentar tapar el cas de corrupció. El treballador, després d’haver denunciat un cas de mala praxi a la seva cap, Jasone Latorre, i de ser ignorat per aquesta, va escriure un correu als altres caps del Sevap, el qual va acabar arribant també a Latorre. Fruit d’això va produir-se una reunió entre Latorre, el treballador denunciant i la gerent de RRHH del Sevap, reunió que el denunciant va gravar i l’àudio de la qual publica Octuvre en exclusiva. Tal com es desprèn d’aquesta gravació, la cap del SEVAP Jasone Latorre no només minimitza i treu importància a les irregularitats denunciades pel treballador, sinó que li insisteix perquè ho “deixi córrer” i, fins i tot, li suggereix canviar de feina per tal de no trobar-se “situacions incòmodes” com aquella.
Octuvre no es queda només aquí, sinó que també exposa els vincles entre l’entramat de corrupció i ERC, que en aquell moment governava la Generalitat amb Pere Aragonès com a president, i Carles Campuzano com a conseller de Drets Socials. Així, Octuvre subatlla que Jasone Latorre formava part de la llista de l’alcalde de Manresa Marc Aloy (ERC), i l’empresa per la qual treballa, el Sevap, a banda de les irregularitats, té interessos directes en la borsa d’habitatge de Manresa, ciutat que governa Aloy. Per si això no fos prou, Latorre es presenta com a directora territorial de projectes PIL i Sevap de la Fundacio resilis i Merce Fontanilla, precisament una de les que més diners públics de la DGAIA rep, i en el vídeo per a la campanya de les municipals del 2023, afirmava sumar-se al projecte d’Aloy per aportar la seva experiència en educació.
El cas de mala praxis denunciat pel treballador del SEVAP afecta la Fundació Resilis, la UTE (unió temporal d’empreses) Fundació Mercè Fontanilles – Resilis, el mateix SEVAP i, en última instància, a la DGAIA; a més a més, també hi ha pel mig l’empresa d’assessorament legal Judilex, fundada per dos exjutges de l’Audiència de Barcelona i amb molts vincles amb el sector públic i el PSC. Recordem que l’any 2022 la DGAIA va pagar 4 milions d’euros a la UTE FMF-Resilis, la qual va portar al SEVAP el control i seguiment dels pagaments de les prestacions als joves extutelats; en aquest ecosistema, les fundacions controlen la prestació econòmica que reben els joves que viuen als pisos que ells gestionen, i amb el SEVAP, també passen a controlar la prestació que reben un cop marxen dels pisos. Si el SEVAP determina que el jove compleix els requisits per a rebre la prestació (viure a Catalunya i no superar el mínim establert), el jove continua cobrant, però si no els compleix, n’ha d’informar la DGAIA per tal que cessi els pagaments.
El treballador del SEVAP denunciant va trobar-se que alguns dels expedients que revisava no reunien les condicions per continuar cobrant, però així i tot continuaven rebent diners. Descobreix, i denuncia, que la fundació Resilis no havia fet el control que havia de fer i no havia aturat la prestació econòmica, de manera que continuava facturant a la DGAIA les despeses d’acollida de molts joves, encara que un per exemple visqués a València, com succeeix en un dels casos que es troba el denunciant. Anys enrere, ja va denunciar-se un augment de la despesa pública de la DGAIA a aquestes entitats i fundacions, les quals contractaven altres empreses privades per a fer les tasques d’acollida; però el truc està en el fet que eren empreses satèl·lit creades per les mateixes entitats, que tenen ànim de lucre i que inflaven els preus per tal d’obtenir més benefici econòmic. Precisament, un dels noms que va sortir malparat d’aquest escàndol va ser el de Ricard Calvo, que també havia estat gerent i director de nombroses fundacions i entitats del tercer sector; entre elles, la fundació Resilis.
