Ni Rodalies traspassades, ni deute del FLA perdonat, ni català a Europa, ni finançament singular.
La sortida del govern espanyol del ministre de Transports, Óscar Puente, ha deixat una imatge que ha encès totes les alarmes i crítiques cap a l’estratègia política d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Madrid. En un gest de comiat que molts sectors ja qualifiquen de «submissió política», el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s’ha adreçat a Puente amb un contundent: «Ha estat un gran ministre». Unes paraules d’agraïment que topen amb la crua realitat de les inversions i les promeses incomplertes de l’executiu de Pedro Sánchez cap a Catalunya.
Aquesta declaració ha fet saltar el tap de la paciència de l’opinió pública i l’oposició, servint com a prova definitiva de la feblesa de la direcció republicana en la negociació amb l’Estat. Les lloances a Puente arriben en un moment en què les grans carpetes pactades a canvi del suport d’ERC a Madrid continuen completament encallades, dibuixant un panorama de vuit anys d’enganys i d’intercanvi de vots a canvi de fum.
Rufián a Puente: «Has sido un gran ministro» https://t.co/7HbJmMhIO3
— EL MUNDO (@elmundoes) November 3, 2026
El balanç de la gestió que Rufián titlla de «gran» es tradueix en una llista de promeses incomplertes flagrants:
- El col·lapse de Rodalies: Malgrat els reiterats anuncis d’un traspàs «històric», la xarxa ferroviària catalana continua sota el control real del Ministeri, patint retards diaris i una manca d’inversió crònica que Puente mai va resoldre.
- El deute del FLA, congelat: El compromís de condonar el deute de la Generalitat vinculat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) s’ha quedat en paper mullat i sense calendaris reals d’execució.
- El català, vetat a Europa: L’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees, que s’havia de batre amb la diplomàcia espanyola, ha estat completament arraconada i oblidada a Brussel·les.
- Sense model de finançament: El promès «finançament singular» o concert econòmic per a Catalunya continua sent una quimera rebutjada pel gruix de les comunitats autònomes i buidada de contingut pel mateix executiu del PSOE.
La piadosa sentència de Rufián cap a un dels ministres més controvertits de la legislatura espanyola tanca, a la pràctica, un cicle de vuit anys on la unilateralitat va ser substituïda per una negociació que s’ha demostrat del tot ineficaç per als interessos catalans.
