El president Santacreu va pressionar membre del plenari per tal que votessin la reforma que redueix la democràcia
La Cambra de Comerç de Barcelona ha viscut una de les jornades més tenses i divisives de la seva història recent. El president Josep Santacreu ha tirat endavant una profunda reforma estructural que fractura l’organització en benefici de les grans corporacions.
La direcció d’ERC i el conseller Roger Torren que van donar suport a la candidatura de Santacreu deuen estar contents d’aquesta deriva
La votació, marcada per fortes discrepàncies, es va saldar amb un empat tècnic que el president va desfer activant el valor doble del seu vot de qualitat. En lloc d’optar per la prudència institucional davant la falta de consens, Santacreu va escollir la via de la confrontació per blindar un canvi radical en la representació empresarial. Per cert el president Santacreu va contractar un informe a l’empresa del conseller Roger Torrent sobre la industria de defensa, portes giratòries de manual.
Multiplicació de cadires de pagament
El nucli de la discòrdia és el canvi de model de finançament i governança. La reforma aprova passar de 2 a 10 cadires de pagament (les anomenades vocalies per aportació econòmica), un increment que canvia el mapa de poder intern. Aquesta mesura redueix directament el pes dels membres escollits per sufragi universal, fet que debilita el caràcter democràtic de la institució. L’oposició interna recorda que la gran empresa ja compta amb una sobrerepresentació evident a la comissió executiva actual.
Pressions a PIMEC i a membres del plenari que no van participar en la votació
La prèvia del ple va estar marcada per intenses pressions cap als representants de PIMEC i associacions de petits comerciants. Diversos sectors denuncien coaccions estretament vinculades a interessos particulars i corporatius. El resultat de la votació ha sorprès el teixit empresarial: representants de petites empreses van acabar votant a favor d’una mesura que, a la pràctica, els fa perdre pes institucional i capacitat d’influència en favor dels gegants econòmics. Altres representants no van participar en el plenari i d’aquesta manera l’empat que va garantir la jugada de Santacreu.
Un precedent perillós
L’ús del vot de qualitat per a una qüestió d’aquest calat ha estat qualificat d’aberració per part dels sectors crítics. L’aprovació d’una reforma estructural per la mínima demana un consens que Santacreu ha decidit obviar. La Cambra surt d’aquest ple més fragmentada que mai, allunyada de les microempreses i autònoms, i abocada a un model on els diners passen per davant del vot de la majoria.
