Rufián vol ser el Roca del segle XXI: mateix error, mateix fracàs?

Liderar l’esquerra federal espanyola com objectiu de l’acte del proper 18F a Madrid amb un líder de “Más Madrid”
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i el portaveu adjunt de Más Madrid a l’Assemblea de Madrid, Emilio Delgado, reflexionaran sobre el futur de l’esquerra en un acte a la capital espanyola el pròxim 18 de febrer. Segons ha avançat ‘La Sexta’ i ha confirmat el mateix Delgado a X, l’objectiu és que la trobada “no sigui un acte més” sinó “una conversació sobre els dilemes que té per davant l’esquerra i els reptes que enfronta la democràcia”. L’acte, titulat ‘Disputar el present per guanyar el futur’, tindrà lloc a la Sala Galileo Galilei de Madrid a dos quarts de set del vespre. Rufián empeny un “front comú” d’esquerres per salvar Espanya… de nou.
Independentistes salvant Espanya: la història es repeteix… i sempre perd
Fa mesos que Rufián planteja obertament la creació d’un “front comú” de les esquerres espanyoles (a l’esquerra del PSOE) de cara a les pròximes eleccions generals, amb l’argument d’evitar un govern de PP i Vox. Tot i que la direcció d’ERC ha rebutjat públicament aquesta estratègia, figures influents del partit com Joan Tardà i sectors de la seva corrent interna hi donen suport obert. Ara, aquest acte amb Emilio Delgado marca l’inici d’una possible gira per explorar aliances amb altres forces plurinacionals i progressistes. Sempre que els independentistes intenten salvar Espanya acaben fracassant.
De l’Operació Roca al “front comú” de Rufián: quan Madrid tempta i Catalunya paga
El precedent històric més clar i advertidor és l’anomenada Operació Roca (o Operació Reformista) de mitjans dels anys 80. Miquel Roca, aleshores un dels dirigents més destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i figura clau en la redacció de la Constitució del 78, va liderar la creació del Partit Reformista Democràtic (PRD) el 1984. Amb el suport de grans noms del liberalisme (com Antonio Garrigues Walker) i importants aportacions econòmiques (incloent-hi suports de sectors empresarials i financers), Roca va intentar ocupar l’espai de centre reformista deixat vacant pel naufragi de la UCD d’Adolfo Suárez. L’objectiu: ser la tercera via entre el PSOE de Felipe González i la dreta d’Aliança Popular, i convertir-se en àrbitre de la política espanyola.
Milions malgastats el 1986, il·lusions malgastades el 2026: Rufián repeteix la recepta fallida
El resultat? Un fracàs estrepitós. A les eleccions generals del 22 de juny de 1986, el PRD va obtenir menys del 1% dels vots (uns 200.000) i zero escons. Va ser considerat un dels pitjors ridículs polítics de la democràcia espanyola: milions de pessetes malbaratats i un projecte que es va dissoldre ràpidament.
ERC a Madrid: disputar el present… per perdre el futur independentista?
L’únic beneficiari real va ser CiU a Catalunya, que va mantenir o millorar resultats gràcies a la imatge “d’Espanya” que Roca projectava des de Madrid, mentre a Catalunya es consolidava el vot nacionalista.
El miratge de Rufián: dilueix ERC i no fa desaparèixer els rivals
L’aposta de Rufián presenta problemes similars, però encara més greus en el context actual. Els comuns (l’espai de Podem-Sumar a Catalunya) no desapareixeran del mapa electoral català i competiran directament per l’electorat d’esquerres independentista o federalista. A més, una aliança d’aquest tipus dilueix encara més el perfil independentista d’ERC, la defensa de la llengua catalana i l’agenda nacional pròpia, convertint els republicans en un apèndix més d’un projecte espanyol de centre-esquerra que històricament ha demostrat ser incompatible amb les aspiracions sobiranistes catalanes.