El pols intern per decidir qui optarà a l’alcaldia de Barcelona l’any 2027 ha entrat en la seva fase més atractiva. Les primàries de Junts per Catalunya evidencien una profunda fractura estratègica entre els quatre aspirants confirmats: Jordi Martí Galbis, Pilar Calvo, Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas. Després d’aconseguir cadascun els avals de la militància, la pugna a les urnes d’aquest cap de setmana es llegeix com un acte de democràcia interna, no tots els partits tenen aquesta capacitat.
El xoc entre l’aparell i l’herència de Trias
La pugna ha deixat de ser una simple tria de noms per convertir-se en un combat obert pel control del discurs de la marca a la capital catalana:
- Jordi Martí Galbis: Representa la continuïtat pragmàtica de l’exalcalde Xavier Trias. Defensa aferrissadament l’autonomia de la federació de Barcelona i busca blindar el grup municipal davant de les ingerències de la direcció nacional.
- Pilar Calvo: S’ha consolidat com la candidata oficiosa de l’aparell del partit. Compta amb la complicitat de Waterloo i la direcció de Jordi Turull, que busca cohesionar el vot per frenar l’avenç del sector local de Trias.
- Glòria Freixa: Avalada pel sector pròxim a Josep Rull i amb el suport actiu de figures com Salvador Vergés i Joan Canadell, intenta presentar-se com una via mitjana de consens institucional.
- Jaume Alonso-Cuevillas: Centra el seu relat en la lleialtat cega a Carles Puigdemont. El considera el “referent indiscutit” de qualsevol decisió local i aposta per un discurs de confrontació nacional sense concessions.
La gestió de la ciutat a debat
En l’àmbit pràctic, tots els aspirants coincideixen a identificar la crisi de l’habitatge com el repte majúscul de Barcelona, atacant durament l’herència dels Comuns i la paràlisi que atribueixen al govern de Jaume Collboni. Tanmateix, les fórmules varien substancialment. Martí prioritza incentius fiscals massius per a la promoció immobiliària privada. Paral·lelament, Calvo i Freixa demanen inversions públiques sense precedents condicionades al criteri d’antiguitat de l’empadronament local i a exigències lingüístiques contundents de catalanitat a l’espai públic i administratiu.
Les votacions se celebraran aquest dissabte 20 i diumenge 21 de juny, moment en què la militància dictaminarà quin d’aquests projectes antagònics pren el control de la capital.
