El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, ha pujat damunt l’escenari situat davant de l’estàtua de Colom un cop ha conclòs la manifestació independentista, que ha aplegat un total de 41.500 persones a les ciutats de Barcelona, Girona i Tortosa, segons les fonts oficials, i més de 100.000 persones segons les entitats convocants. Davant la multitud, Llach ha clamat per l’alliberament de Catalunya tot recordant els diversos motius pels quals fer la independència és més necessari que mai; també ha denunciat la “vulneració de drets constant, planificada i escandalosa” que patim els catalans i catalanes en mans de l’Estat, i ha fet una crida a la desobediència tant a les aules com als carrers.
Llach ha començat el discurs reivindicant la voluntat de les entitats representades de “mantenir un marc estratègic compartit i construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa pels drets del nostre poble”. “Aquesta resposta no és altra que una república catalana lliure i independent” ha afegit, mentre la plaça s’ha omplert de crits clamant la independència; Llach ha continuat defensant que la independència no es reivindica només com un dret legítim, sinó també com “l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el de l’habitatge digne, una feina de qualitat, una vida sostenible en el mateix territori que la nostra nació”.
“Volem la república catalana perquè necessitem una societat més equitativa i justa, una democràcia més participativa; perquè necessitem i volem un país on les dones i els homes visquin d’una vegada amb els mateixos drets individuals i socials, perquè necessitem que la prosperitat econòmica de Catalunya no tingui com a preu la destrucció del nostre patrimoni col·lectiu més valuós: la nostra terra” ha continuat, tot esmentant també el conjunt de drets i deures definits els darrers anys per les societats avançades a través de tractats com ara la Declaració universal de drets humans, la Convenció sobre l’estatut de refugiats, o el Pacte internacional de drets econòmics socials i culturals. “Les entitats i institucions presents aquí fem dels seus principis i normes una exigència de convivència tant per a les persones com per a l’organització social i política de Catalunya” ha afegit.
Llach ha reivindicat que els catalans i catalanes “hem de poder viure amb plenitud l’exercici d’aquests drets sense renunciar als nostres deures”, motiu que els ha dut a manifestar-se aquest any. “Som aquí de nou per denunciar que la vulneració de drets fonamentals a Catalunya i contra Catalunya és constant, planificada i escandalosa” ha clamat el líder de l’ANC. “No és escandalosa la política d’un estat que en nom de la seva democràcia ens espolia 22.000 MEUR anuals, deixant la societat catalana més empobrida que mai? No és indignant veure que mentre amb una mà l’estat ens roba, amb l’altra reparteix sobres, privilegis i contractes a les elits corruptes? O és que aquest estat no ens escarneix amb els continuats fraus multimilionaris de ministres i administradors estatals mentre ens neguen recursos per a la sanitat, pel transport públic, per les escoles o pels ajuntaments? És un escarni absolut que ens empobreix” ha denunciat.
Llach ha denunciat també el “cop d’estat judicial permanent” que pateix Catalunya des de l’any 2017, i que està “obsessionat amb empobrir les competències de les nostres institucions, sempre obligades a obeir els interessos de Madrid abans que els del nostre poble”. El cantautor ha qualificat d'”insult a la dignitat democràtica” el sabotatge dels tribunals espanyols a la llei d’amnistia, tot recordant que han deixat fora centenars de represaliades, que han criminalitzat els que lluiten pacíficament, i acusat activistes de terrorisme mentre, d’altra banda, absolen els policies que van agredir els votants de l’1-O, i condemnen a l’exili o a la presó els líders democràtics de l’1-O.
La sentència del TSJC que ataca la immersió lingüística i l’educació en català també ha centrat bona part del discurs. Llach ha cridat a desobeir aquesta sentència: “Si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir”, ha clamat. El president de l’ANC ha assegurat que tant a aquesta sentència, a litigis com el de l’art de Sixena o a l’estat del servei de Rodalies de Catalunya només s’hi pot respondre “amb una defensa aferrissada”. “Per a aquesta defensa necessitem organitzar-nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica”, ha afirmat.
“L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència”, ha recordat, i ha demanat als partits “que ja existeixen o als que puguin arribar” la unitat de la manifestació d’aquesta Diada. “Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d’una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc”, ha assenyalat. Arribats a aquest punt, Llach ha demanat als partits independentistes que “trobin camins d’entesa i retornin a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals”, tot assegurant que els “empenyeran” a fer-ho tal com van fer fa 10 anys.
“El poble de Catalunya ja ha deixat clar que no pensa renunciar a la seva llibertat, la nostra voluntat de ser és un camí sense retorn. Catalans, per la memòria i el llegat dels nostres ancestres que varen lluitar, pel futur lluminós i lliure que volem deixar, proclamem que la nostra voluntat de ser poble català ja és per sempre un camí sense retorn. Visca Catalunya lliure i visca els Països Catalans” ha conclòs.
