El teixit empresarial català constata que el nou model de finançament pactat entre ERC i el govern és “insuficient” en diversos aspectes, i insta els partits a millorar la proposta durant el tràmit parlamentari. Es tracta d’una galleda d’aigua ben freda que cau sobre el govern espanyol escassos dies després de presentar les línies generals de la proposta, la qual va ser àmpliament criticada des de diversos sectors de l’independentisme, que consideren que es tracta d’un model que continua basant-se en l’espoli fiscal, i que no resol el desajust entre la recaptació feta a Catalunya i les inversions que rep. “No es pot considerar suficient, ja que només dona resposta a algunes de les demandes reclamades per les entitats signants” al·leguen en un comunicat conjunt les tretze cambres de comerç, Foment del Treball, Pimec, el Cercle d’Economia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Barcelona Global, Femcat, Fira de Barcelona, RACC. L’empresariat català, si bé defensa que la proposta “és un avenç en la direcció correcta”, també urgeix els partits catalans “treballar plegats” per millorar-la i “garantir que els canvis es consolidin en el futur”. Així mteix, assenyalen que “es manté la diferència” de les comunitats autònomes del règim comú respecte a les del règim foral, i avisen que “existirà tensió en el finançament territorial i persistirà la legítima aspiració de les comunitats autònomes de règim comú a què el tracte sigui igual a tota Espanya”.
“Aquesta proposta és un punt de partida per assolir majors nivells de justícia i transparència en el finançament territorial, però encara està allunyat de les quotes d’autogovern a les que Catalunya aspira” exposen en el comunicat conjunt. En el comunicat l’empresariat analitza els diferents punts de l’acord i assenyala les incongruències que presenten, tot recomanant mecanismes per tal d’aplicar-los correctament.
Un punt en el qual l’empresariat català es mostra particularment contundent és el de les inversions estatals, en el qual retraten i admeten el maltractament que Catalunya ha patit en mans de l’Estat espanyol. Al comunicat, constaten que “augmentar les inversions de l’Estat a Catalunya, en línia amb el seu pes en el PIB i la seva condició de motor econòmic del conjunt de l’Estat, és una via igualment efectiva que contribueix simultàniament a la reducció del dèficit fiscal i a la millora del progrés i el benestar del país”. Denuncienque la situació de les infraestructures catalanes és “crítica”, fet que s’evidència amb el dèficit acumulat d’infraestructures per un valor similar al del pressupost anual de la Generalitat. “Cal recordar que amb les últimes dades disponibles comparatives per CA, Catalunya torna a ser el 2023, per tercer any consecutiu, la comunitat autònoma amb un grau d’execució més baix de la inversió total de l’Estat. El percentatge d’execució mitjà de Catalunya en el període 2015-2023 ha estat del 55,6%, una xifra considerablement inferior a la mitjana del conjunt de l’Estat (72,6%). Més enllà de la nova proposta de SFA, i des d’una perspectiva àmplia del finançament territorial, cal insistir en la importància d’assegurar una major correspondència entre les inversions pressupostades i executades des de l’administració central i el pes econòmic de cadascuna de les CA”.
Així, assenyalen que no es garanteix plenament la suficiència financera de la Generalitat, i recomanen “introduir mecanismes de revisió no discrecionals, que s’apliquin transcorreguts cinc anys de la seva posada en marxa” per tal d’evitar que aquest desequilibri vertical es pugui repetir en el futur. Sobre el concepte de redistribució i solidaritat, l’empresariat exposa que el principal mecanisme de redistribució entre comunitats és similar al model anterior, en el sentit que es continua sense tenir en compte el cost de la vida per assegurar que la capacitat de compra de les assignacions rebudes sigui semblant a cada territori. “La no incorporació del cost de la vida com a criteri d’ajustament és una mancança important del nou sistema”, avisen. “Implica que amb nous recursos nominalment similars, la capacitat real de prestar serveis públics pot diferir significativament entre territoris. Per tant, redueix la capacitat efectiva de garantir la igualtat d’accés als serveis públics”, afegeixen.
Sobre el principi d’ordinalitat, el qual ha de garantir que les comunitats que més recursos generen pel sistema de finançament no perden posicions relatives en recursos per habitant ajustat després de la redistribució, l’empresariat català fa notar que la nova proposta el respecta calculat amb població ajustada almenys per a l’exercici 2027, quan es començaria a aplicar, però no el garanteix més enllà. Per això, a banda d’assenyalar que la lògica de la proposta no es compliria en termes de població real (segons el padró), també insten a procurar que l’ordinalitat per habitant ajustat es continuï complint més enllà del 2027.
Arribats a la qüestió de dèficit fiscal, l’empresariat català apunta que el model de finançament (l’actual o el futur) “és responsable només d’una part del dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central”, i afegeix que “altres factors, com la despesa territorialitzada que fa l’Estat, independentment del model de finançament, són tant o més importants”. El teixit empresarial català, si bé celebra la millora que suposen els 4.686 milions d’euros anunciats per a Catalunya el 2027, també recorda que aquestes millores han de ser “acumulatives” i, per tant, cal continuar aprofundint en un model més transparent i més just. “Tornem a reclamar, com ja vam fer a la nota de març del 2024, la importància que l’Estat publiqui periòdicament les balances fiscals amb les CA amb dades oficials i metodologies contrastades. Tot i les dificultats metodològiques, i que les balances abasten diferents aspectes més enllà del finançament territorial, es tracta d’un exercici de transparència necessari”
Sobre les crítiques que ha rebut el model, l’empresariat català es limita a lamentar que “moltes de les crítiques” que s’han fet es basin en el fet que el model sorgeix del pacte entre partits catalans i el govern central. “El que cal discutir és el contingut del que es proposa, no la seva gènesi”, apunten.
