Euskadi deflacta l’IRPF un 12,5 % en els darrers cinc anys gràcies a la seva independència fiscal

En els darrers cinc anys Euskadi ha deflactat un 12,5% el seu IRPF i beneficiant els seus ciutadans que han disposat de molts més diners gràcies al concert econòmic
El finançament singular que no arribarà mai, tampoc ens permetria deflactar l’IRPF a Catalunya
Les tres Hisendes forals del País Basc (Bizkaia, Gipuzkoa i Àlaba) han aprovat i ja tenen en vigor la deflactació del 2% en els trams, deduccions i paràmetres de l’IRPF per a l’exercici 2026 (declaració que es presentarà el 2027). Aquesta mesura, habitual en el règim fiscal propi basc, ajusta l’impost per compensar parcialment la inflació (que ronda el 3-3,1%) i evita que les pujades salarials per IPC acabin generant més pressió fiscal als contribuents. L’estalvi estimat per als bascos és d’uns 100 milions d’euros entre els tres territoris, segons les previsions oficials de les diputacions. En els últims anys, Euskadi ha aplicat deflactació de manera sistemàtica. Més de 600 milions ques s’han quedat els ciutadans bascos.
2022: Deflactació acumulada del 5,5% (1,5% inicial + 4% addicional per la inflació disparada per la guerra a Ucraïna).
2023: 2,5%.
2024: 2,5%.
2025: Sense deflactació (prioritzant una minirreforma que va elevar el mínim exempt a 20.000 euros per alleujar rendes baixes).
2026: 2% (retorn a la pràctica habitual).
Mireu el comptador de l’espoli fiscal que patim els Països Catalans
Aquesta flexibilitat fiscal deriva del Concert Econòmic basc, que permet a les diputacions gestionar pràcticament la totalitat de la recaptació de l’IRPF i decidir mesures com la deflactació sense dependre del Govern central. En canvi, a Catalunya, el Govern d’Illa no ha tocat el tram autonòmic de l’IRPF per deflactar-lo ni per rebaixar-lo de manera significativa en els pressupostos recents, malgrat les demandes d’alguns partits i la inflació acumulada.
L’espoli fiscal als Països Catalans impedeix qualsevol mínim acostament a les polítiques fiscals dels bascos o navarresos
L’última reforma rellevant va ser una rebaixa per a rendes inferiors a 33.000 euros el 2025, però sense ajust per inflació automàtic. Aquesta diferència posa de manifest la independència fiscal real del País Basc, que recapta i gestiona els seus impostos amb autonomia, mentre Catalunya, dins del règim comú, depèn en gran mesura de les decisions estatals i destina part de la seva recaptació (via solidaritat interterritorial) a finançar serveis i “festes” en altres comunitats. Els catalans continuen suportant una pressió fiscal més rígida sense els mateixos mecanismes d’alleujament automàtic davant la inflació, en contrast amb els bascos que protegeixen millor el poder adquisitiu de les seves classes mitjanes i treballadores.