El Consell de Ministres enceta un nou cicle multimilionari en despesa militar que hipoteca els recursos públics i s’allunya de les prioritats de les classes populars.
En una decisió que obre una profunda esquerda entre el discurs oficial i la realitat pressupostària, l’executiu central ha posat en marxa una despesa militar sense precedents. Sota el paraigua de 14 nous Programes Especials de Modernització (PEM), l’anomenat «govern més progressista de la història» es prepara per injectar fins a 32.000 milions d’euros en la indústria armamentística, una xifra que xoca frontalment amb les demandes de la ciutadania en matèria de sanitat, educació i habitatge.
💸 Una pluja de milions que esquiva l’escut social
Mentre els serveis públics pateixen un desgast estructural i les famílies afronten l’alt cost de la vida, el Ministeri de Defensa —amb la col·laboració inicial del Ministeri d’Indústria i Turisme— ja ha autoritzat una transferència de 1.483 milions d’euros per a l’anualitat de 2026. Aquest és només el primer pas d’un pla plurianual que destinarà prop de 2.400 milions d’euros de cara al 2027 per finançar projectes com:
- Eurofighters i avions de combat: Uns contractes que podrien absorbir fins a 10.000 milions d’euros.
- Sistemes de misiles i defensa aèria: Uns 6.000 milions d’euros destinats a projectes com el misil de creuer Taurus o el Naval Strike Missile (NSM).
- Tecnologia satelital i naval: Inversions en la infraestructura de comunicacions IRIS², caçamines i helicòpters NH90.
⚠️ El lobi militar guanya la partida
Aquesta massiva mobilització de diners públics garanteix un negoci d’or a llarg termini per a grans corporacions de l’imperi bèl·lic com Indra, Airbus, Navantia, Oesía i Escribano, a les quals ara s’afegiran noves empreses com Sener o GMV. Tot i que es disfressa aquesta estratègia sota el pretext de la «autonomia tecnològica» i la «creació d’ocupació especialitzada», la realitat és que el govern cedeix un cop més a les exigències de l’OTAN de mantenir l’esforç militar per sobre del 2% del PIB.
La decisió d’afegir aquests 32.000 milions als 34.000 milions ja compromesos el 2025 demostra una clara deriva cap a la militarització de l’economia. En lloc de liderar una transició cap a la pau i el reforç de l’estat del benestar, l’executiu opta per alimentar la maquinària de la guerra en un context geopolític global cada vegada més tens.
