ESCÀNDOL | El franquisme perviu a Cabacés i en altres municipis catalans

Us recomanem seguit la web Cabassers.org
L’Ajuntament de Cabassers, governat per ERC (silencia de la direcció republicana) es nega a oficialitzar la forma normativa Cabassers malgrat la Llei de Política Lingüística i un judici obert; la plataforma veïnal eleva el cas a Nacions Unides i al Parlament Europeu per denunciar la persistència de toponímia imposada pel franquisme el 1939. El conflicte es remunta a la imposició franquista del 1939, quan es va castellanitzar el topònim històric català Cabassers (amb “ss” i “r” final, segons l’Institut d’Estudis Catalans i la pronúncia local).
Com podem permetre aquesta indecència, continuem sense respectar els milers de republicans i demòcrates assassinats per la dictadura i represaliats
Tot i que el juliol del 2024 l’Ajuntament va acceptar per escrit iniciar el procediment per corregir-ho i complir la normativa, el procés s’ha estancat completament. El gener del 2025, el grup de Junts va portar el consistori als jutjats (Tribunal Contenciós Administratiu de Tarragona) per incompliment de la Llei de Política Lingüística, convertint-lo en el primer ajuntament català jutjat per aquest motiu en matèria toponímica. La sentència s’espera durant el 2026, però el govern local ha contractat advocat per defensar la grafia il·legal, malgrat reconèixer prèviament que Cabassers és l’única forma correcta.
Cabassers com a exemple de lluita per la llibertat i la memòria històrica
El gener del 2026, la plataforma Cabassers.org ha fet un pas més: ha presentat una denúncia formal davant l’ONU contra els governs d’Espanya i Catalunya, i ha informat tots els eurodiputats, assenyalant Cabassers (juntament amb Capmany, Lladó i Rialb) com a exemples de topònims que vulneren lleis de memòria democràtica i drets lingüístics. Aquesta situació genera indignació veïnal i acusacions d’hipocresia: un govern independentista i d’ERC que es resisteix a eliminar un vestigi franquista, mentre el poble reclama la normalització urgent. El nom oficial continua sent Cabacés, però la pressió judicial i internacional podria forçar el canvi en els mesos vinents.
El franquisme segueix més viu del que pensem a Catalunya
Cinquanta anys després de la mort del dictador continuem tenint a Catalunya vestigis franquistes, molta llei de la memòria històrica, però continuem amb el monument franquista de Tortosa, plaques franquistes en habitatges de protecció oficial, noms de carrers de col·laboradors del franquisme, grans empreses que van col·laborar amb el franquisme com el Grup Planeta que mai han demanat perdó i tampoc han indemnitzat a les seves víctimes, milers d’estalvis robats a republicans mai tornats i patrimoni privat i d’entitats republicanes que segueixen sense ser tornats.