Demanen paralitzar el Clúster del Maestrazgo per evitar danys irreversibles La Unitat Central Operativa de Medi Ambient (UCOMA) del SEPRONA de la Guàrdia Civil ha donat un cop dur al sector de les renovables amb l’Operació Perserte, executada el 3 de març de 2026. En un macrooperatiu amb 12 registres (10 a Madrid i 2 a Saragossa, incloses les seus de Forestalia i el domicili del seu president), s’han detingut sis persones per una presumpta trama de corrupció que hauria manipulat Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) per accelerar permisos de parcs eòlics i solars, principalment a la província de Terol. Entre els detinguts destaquen: Fernando Samper Rivas, propietari, fundador i president de Forestalia, l’empresa aragonesa líder en projectes renovables.
Eugenio Jesús Domínguez Collado, ex subdirector general d’Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) durant l’etapa de Teresa Ribera. La parella de Domínguez (la seva esposa), un notari de Madrid i dos administradors/testaferros (els germans Eduardo i Roberto Pérez Águeda), vinculats a societats relacionades amb Forestalia.
Tots han quedat en llibertat provisional després de declarar, a l’espera de citació judicial davant el Jutjat d’Instrucció número 1 de Terol (juez Juan José Cortés), que manté la causa sota secret de sumari. La investigació apunta a delictes greus: prevaricació ambiental, cohecho (suborns i mordides), blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. La trama estaria activa des del 2022 i hauria implicat la manipulació de resolucions ambientals per ignorar informes tècnics desfavorables d’Aragó i País Valencià, a canvi de contraprestacions econòmiques canalitzades via societats pantalla, participacions en Forestalia i intermediaris.
El focus principal recau en fins a 52 projectes de Forestalia, però especialment en el Clúster del Maestrazgo (el macrocomplex eòlic més gran d’Espanya, amb uns 744-780 MW i més de 120 aerogeneradors), promogut inicialment per Forestalia i venut recentment al fons danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP). La Guàrdia Civil ha sol·licitat formalment al jutge la paralització cautelar del projecte per prevenir danys irreversibles al medi ambient i destrucció de proves, enmig d’una forta oposició de plataformes com Teruel Existe, ecologistes i veïns que denuncien “ecocidi” i impacte paisatgístic massiu.Fonts judicials i policials indiquen que l’operació continua oberta, amb possibles noves detencions. L’escàndol qüestiona el model accelerat de transició energètica a zones rurals despoblades, just quan Forestalia ha rebut grans adjudicacions i ajudes públiques. El MITECO ofereix col·laboració total a la justícia, mentre entitats locals i ecologistes exigeixen la suspensió immediata de tots els projectes implicats.
Projectes polèmica de Forestalia a Catalunya
Forestalia, l’empresa aragonesa líder en desenvolupament de renovables (actualment sota escrutini per l’Operació Perserte amb detencions del seu president Fernando Samper i un ex alt càrrec del MITECO), ha tingut una presència notable a Catalunya, principalment com a destinació d’evacuació d’energia produïda a l’Aragó, tot i que també ha projectat alguns parcs directament al territori català.
Principals negocis i projectes vinculats a Catalunya Evacuació massiva des de l’Aragó:
Forestalia va promoure diversos projectes de parcs eòlics i fotovoltaics a províncies com Huesca, Zaragoza i Teruel (sumant fins a 4 GW amb DIA favorable del MITECO el 2023), dissenyats per evacuar l’energia cap a Catalunya mitjançant línies de molt alta tensió (MAT) privades. Aquests corredors elèctrics (fins a 4-5 projectats, amb centenars de km) apuntaven a punts com Begues (Baix Llobregat), Isona, Rubí, Garraf, l’Espluga de Francolí i altres zones del Camp de Tarragona i Barcelona. L’objectiu era cobrir el dèficit energètic català (especialment amb el tancament de nuclears) i subministrar a grans consumidors.
Bloqueig de les línies MAT: La majoria d’aquests projectes han estat frenats o tombats:La Generalitat de Catalunya (Direcció General de Medi Ambient) va emetre informes desfavorables a diversos trams (nord a Isona, sud a Begues, etc.) el 2024-2025.
El MITECO ha desestimat línies concretes (com la del parc solar Jaime I o altres) per manca de permisos, caducitat de connexions a la xarxa o inactivitat del promotor.
Alguns projectes requerien soterrar línies a Catalunya, cosa que va fer-los inviables econòmicament, portant a l’arxiu d’iniciatives com les del Matarranya (Valjunquera, Maella, etc.), que pretenien evacuar a Begues i Garraf.
El 2026, pràcticament tots els corredors principals queden en res o suspesos.
Projectes directes a Catalunya: Forestalia ha presentat parcs eòlics propis en zones com l’Anoia (Alta Segarra):Projectes que afecten municipis com Rubió, Prats de Rei, Copons i Aguilar de Segarra, amb prop d’una desena d’aerogeneradors.
Aquests han generat oposició local forta (veïns i ajuntaments argumenten “ja hem complert quota de solidaritat” amb més de 30 molins existents).
No hi ha evidència clara d’avanços significatius o construcció; molts estan en fase de tramitació o contestats. Forestalia ha buscat acords amb la Generalitat per solucions energètiques (2023), i ha sumat gigawatts amb DIA per subministrar a Catalunya, però sense parcs operatius propis al territori català confirmats. El focus principal era l’exportació des de l’Aragó.
Amb l’Operació Perserte investigant manipulacions de DIA i suborns en projectes aragonesos (incloent-hi el Clúster del Maestrazgo), les plataformes locals a Catalunya (ecologistes, veïns i entitats com les de l’Anoia) veuen reforçada la seva oposició. Molts projectes d’evacuació han caducat o estan bloquejats per motius ambientals, econòmics i administratius, i no es descarten més impactes de la investigació judicial en qualsevol iniciativa pendent de Forestalia.
