Escàndol a la DGAIA: Querella contra exconsellers per malversació de 167 M€, places fantasma i assetjament a denunciants

Aquesta querella, presentada el 18 de març de 2026 davant el Jutjat de Guàrdia de Barcelona en exercici d’acusació popular, denuncia delictes greus com malversació de cabals públics, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i fins i tot possible finançament il·legal de partits polítics. Els principals acusats inclouen:
Chakir El Homrani (exconseller 2018-2021)
Violant Cervera (exconsellera 2021-2022)
Carles Campuzano (exconseller 2022-2024)
Dolors Bassa (exconsellera 2016-2017)
Alts directius com Ester Cabanes (directora general fins 2024), Ricard Calvo (exdirector general), Josep Ginesta i altres responsables de la DGAIA i entitats vinculades.
També es dirigeix contra entitats com el Departament de Drets Socials, FEDAIA, Fundació Resilis, Fundació Mercè Fontanilles i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) com a possibles responsables civils subsidiàries. Les proves aportades provenen principalment d’informes oficials de la Sindicatura de Comptes (informes 3/2024 i 6/2025), l’Oficina Antifrau de Catalunya, l’informe del Síndic de Greuges sobre joves extutelats, la investigació periodística exhaustiva d’Octuvre.cat i gravacions que revelen consciència de frau i assetjament a l’alertador protegit “Roger” (tècnic del SEVAP a Girona). Les irregularitats denunciades inclouen: Abús de procediments d’emergència per prorrogar contractes sense concurrència ni justificació (milions reconeguts extrajudicialment).
Pagaments indeguts massius per valor de 167,56 milions d’euros (2016-2024) en prestacions a joves extutelats, amb casos de places fantasma, ajuts a persones amb ingressos incompatibles, residències fora de Catalunya o ocupacions laborals no declarades.
Concentració d’adjudicacions opaques en un petit grup d’entitats (Plataforma Educativa i filials com Resilis, que van rebre centenars de milions), amb 12 persones acumulant desenes de càrrecs clau i possibles conflictes d’interès via portes giratòries.
Lloguers inflats a través d’immobiliàries vinculades i desviament de fons que podrien haver finançat irregularment partits. Assetjament laboral a alertadors interns, amb amenaces i pressions per silenciar denúncies.
Acció Cassandra, una entitat constituïda el 2025 dedicada a la defensa jurídica de la minoria nacional catalana i finançada per micromecenatge ciutadà, exigeix l’admissió a tràmit, protecció al testimoni, pericials comptables i embargaments per evitar més pèrdues de fons públics. L’entitat es compromet a seguir activament el procés com a acusació popular per trencar la impunitat institucional i defensar els interessos col·lectius davant negligències amb possibles responsabilitats penals. Aquest cas, que s’arrossega des de fa anys amb informes oficials i investigacions periodístiques, representa un dels escàndols més greus de gestió pública a Catalunya en l’àmbit de protecció a menors i joves vulnerables.