El PSC veu la norma “fonamental” mentre Vox i PP critiquen que Sánchez l’acceptés per mantenir-se a la Moncloa
Un any després de les abraçades entre diputats de Junts i d’ERC al Congrés, els dos partits coincideixen a assenyalar els jutges com a culpables de no aplicar la llei d’amnistia. Els Comuns confien, a més, que el Tribunal Constitucional “posi ordre” a finals de juny, quan el ple de l’alt tribunal té previst abordar la qüestió. Així ho han assegurat en declaracions a l’ACN portaveus dels partits amb representació al Congrés i negociadors de la norma, que esperen que es desbloquegi en altres instàncies superiors. Per la seva part, el PSC sosté que ha retornat la “normalitat institucional i política” a Catalunya, mentre el PPC i Vox han criticat que el president espanyol, Pedro Sánchez, acceptés l’amnistia a canvi de continuar a la Moncloa.
Cap autocrítica dels partits catalans i entitats que van validar la llei d’amnistia, vist el seu fracàs
Quan es compleix un any de la seva aprovació definitiva al Congrés, el 30 de maig del 2024, la llei d’amnistia encara no s’ha aplicat als principals dirigents polítics de l’1-O. El Tribunal Suprem ha deixat fora de la norma, pel delicte malversació, l’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Aquest fet ha impedit el retorn definitiu de Puigdemont a Catalunya i ha mantingut la inhabilitació per a aquests dirigents independentistes. En el cas dels exconsellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig, la no aplicació de l’amnistia manté vigents les ordres espanyoles de detenció.
Un error greu, segui blanquejant el PSOE com a no responsable del fracàs de la llei d’amnistia
El secretari general de Junts, Jordi Turull, un dels polítics de l’1-O a qui no s’ha aplicat l’amnistia, veu “molt difícil” que a finals de juny es pugui beneficiar de la llei. “Hi haurà la sentència del TC, però els Llarenas, Marchenas i la gent que forma part de la crosta de la toga nostra persistiran fins que Europa els hi parli els peus”, ha augurat. Així i tot, Turull s’ha mostrat convençut que es persistirà. “Ens en sortirem tant amb la llei d’amnistia com amb el que vam començar l’octubre del 2017”, ha dit. Un any després de l’aprovació al Congrés, el dirigent de Junts considera que és una “molt bona llei” i un “reconeixement de la repressió que no hauria d’haver passat”. I ha lamentat que aquest any s’ha posat en evidència que “hi ha una cúpula judicial que s’ha rebel·lat contra el poder legislatiu i està prevaricant per no aplicar-la”.
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha valorat l’any de l’aprovació de l’amnistia com “una gran victòria política” i “un fracàs judicial” al mateix temps. En aquest sentit, el diputat republicà ha denunciat que “una part de l’estat i del poder judicial espanyol està podrit” i va en contra “d’institucions democràtiques” perquè “no els agraden les seves idees”. Per això, Rufián ha defensat que cal “reformar i democratitzar” la judicatura, perquè “no hi hagi tants Peinados i Marchenas”. Ha augurat que la “solució” serà “internacional i europea”, que “entenguin que és una absoluta barbaritat”.
Asens un dels negociadors i expert que va validar la llei i que no assumeix l’error
L’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens, que va negociar directament l’amnistia, fa una valoració negativa del primer any des de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés. “Un any d’incompliment en què els jutges estan desobeint el mandat de les urnes”, ha afegit tot remarcant que es tracta d’una llei aprovada democràticament. Tot i aquesta situació, Asens està esperançat que el Tribunal Constitucional “posi ordre” i que ho faci “aviat”. En aquest sentit, ha donat per fet que l’alt tribunal resoldrà que l’amnistia s’ha d’aplicar. No descarta, però, que el Tribunal Suprem tingui algun “as a la màniga” i es negui a aplicar la resolució del TC. En aquest cas, Asens creu que el Constitucional té “prou recursos” per obligar els magistrats del Suprem a aplicar la seva resolució.
Fonts del PSC defineixen la llei d’amnistia aprovada ara fa un any com “l’element fonamental” de la feina que, segons diuen, s’ha fet per a la recuperació de la “normalitat institucional i política” de Catalunya. Els socialistes catalans, que han declinat fer declaracions a l’ACN amb motiu del primer aniversari de l’amnistia, recorden que la llei es va aprovar per una “àmplia majoria parlamentària” del Congrés. I afegeixen que es va fer “amb rigor” i “respectant la Constitució”.
