La militància d’ERC avui diria no al pacte amb els socialistes
El col·lectiu extingit Foc Nou, grup crític d’ERC que va defensar el no a la consulta sobre el pacte va demanar en el seu moment una nova consulta un any després, cosa que l’actual direcció no planteja, ja que sap que avui guanyaria el no al pacte de manera contundent.
La direcció republicana només pot anomenar paraules boniques però buides de contingut, cap concreció, tot són retards en el calendari i amb aquestes perspectives ERC té un greu problema, aprovar uns pressupostos sigui per la porta de davant o per la del darrere o aventurar-se en unes eleccions en plena davallada electoral del partit quasi centenari del panorama polític català.
Llista fallida d’acord:
1.- Acord de finançament entre Govern i Estat sense concretar, sense ordinalitat i dins del règim comú, allunyat de l’acord que reflecteix el pacte i que era molt lluny d’un veritable concert econòmic. Sense un concert econòmic els partits independentistes patiran una davalla electoral evident. En aquest moment la situació del finançament sense calendari i sense vots suficients a Madrid per avançar en el finançament singular deixa ERC molt tocada.
El finançament singular va ser la principal baula de l’acord entre PSC i ERC que va permetre, ara fa un any, la investidura d’Illa. El seu fracàs és també el fracàs de l’acord signat.
D’altra banda, el pacte d’investidura estableix que el primer tribut en què s’avançarà per aplicar el nou model de finançament serà l’IRPF i concreta que “es prendran els acords corresponents per assegurar la seva execució al llarg de l’any 2026”. Des del Govern, però, han admès que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no està preparada per gestionar aquest impost l’any que ve. L’acord entre Generalitat i Estat de la Comissió Bilateral no fixa cap calendari per a l’IRPF i només diu que l’ATC anirà assumint la gestió d’impostos de manera progressiva i compartida amb l’Estat.
2.- El mal traspàs de Rodalies, incomplint el calendari, creant una empresa amb matriu a Renfe i amb tota la capacitat de decidir en mans del govern espanyol, quelcom semblant a la direcció dels ports, Catalunya nomena el director, però no té capacitat decisòria.
El Govern va incomplir el termini fixat per al 31 de desembre del 2024 per presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe, que estableix l’acord d’investidura amb ERC. Fins al 19 de juny Generalitat i Estat no van presentar les bases per constituir l’empresa mixta, que començarà a funcionar a partir del gener del 2026.
3.- L’espai per abordar el conflicte polític queda aparcat, sense explicacions per part d’ERC
Segons estableix el pacte d’investidura entre PSC i ERC, els dos partits es comprometen a impulsar, en el primer ple posterior a la constitució del nou Govern, una Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític. Té com a objectiu “bastir una proposta que contribueixi a abordar la resolució del conflicte polític de fons” i es concreta que estarà integrada per un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per un representant d’ERC. Així mateix, s’estableix que la Convenció Nacional haurà de presentar les seves conclusions al Parlament. Per tal de facilitar-ne els treballs, també es fixa que el Govern crearà una oficina per assegurar els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les seves tasques.
El primer ple del Parlament després de la constitució del govern presidit per Salvador Illa es va celebrar el 8 d’octubre, amb el debat de política general. I des de llavors no s’ha registrat cap iniciativa parlamentària per impulsar la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític. Tampoc ERC, signant de l’acord d’investidura que conté aquest compromís, ha reclamat que es posi en marxa aquesta convenció. Un escàndol més afegit.
4.- Pacte Nacional per la Llengua, amb mig any de retard
S’ha incomplert el calendari fixat per al Pacte Nacional per la Llengua, que s’hauria d’haver aprovat en els 100 primers dies del nou govern, és a dir, abans de mitjan novembre passat. Finalment, l’acord arriba al maig, amb mig any de retard. Un acord entre PSC, ERC, Comuns, entitats de suport a la llengua, de la societat civil i sindicats. En canvi, Junts i la CUP se’n desmarquen. El pacte defineix el full de ruta fins al 2030 amb l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants en 5 anys i preveu un pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística. Signat el pacte i els àtacs a la llengua són més freqüents que mai i amb més violència, fins al punt que algunes entitats emparades en el tercer sector acusen els defensors de la llengua catalana de racistes.
5.- Seleccions Catalanes, en lloc d’avançar, passes enrere
Una demanda important i que malgrat constar en els acords ha quedat també aturada amb una forta emprenyada entre els militants republicans que lamenten els incompliments en clau política, també desespera que la llengua catalana continuï sense ser oficial a Europa i que a Madrid un canvi de reglament per entrar un nou govern torni a prohibir l’ús de la llengua, malgrat que el portaveu republicà a Madrid, Gabriel Rufiàn no utilitzi aquest dret.
L’aeroport del Prat, Quart cinturó, Ryder Cup, i un creixement sense condicions per un país amb les infraestructures bàsiques col·lapsades.
Socialistes i republicans van acordar, en el marc de la investidura, les línies generals per a la “millora” de l’aeroport del Prat però sense establir calendaris ni concretar cap proposta. L’acord es limita a definir un “nou model de gestió català aeroportuari” perquè el Prat “guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals”. Al mateix temps, afegeix que el sistema aeroportuari català ha de contribuir a la reducció d’emissions i que l’impuls de l’aeroport del Prat “ha de respectar la biodiversitat” i “fer valdre els espais protegits Xarxa Natura 2000”.
Precisament, la llacuna de la Ricarda és un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000 i ERC ha rebutjat fins ara que una ampliació de l’aeroport afecti aquesta zona. Finalment, l’acord d’investidura estableix que el Govern sigui un “actor determinant en la presa de decisions estratègiques” del Prat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar al setembre la reactivació de la comissió tècnica per a l’ampliació de l’aeroport i va fixar per a “principis” del 2025 el termini perquè la comissió entregui unes “recomanacions”. Finalment, el 10 de juny, Illa fa pública la seva proposta, sense pactar-la prèviament amb els socis d’investidura, per allargar la tercera pista 500 metres reduint en 87 metres l’afectació de la Ricarda. A canvi, Illa estableix, com a mesura compensatòria, renaturalitzar més de 270 hectàrees, 10 vegades més que la superfície afectada mediambientalment per l’allargament de la pista. Cap a un país no de 10 M, sinó de 12 o 14 milions, sense diners i sense capacitat organitzativa.
Pressupostos, l’assignatura pendent, i vist els incompliments serà suïcida políticament aprovar uns pressupostos
El govern d’Illa no ha estat capaç, en el seu primer any, d’aprovar els pressupostos per al 2025. La via per incorporar els 4.000 milions d’euros extra que disposava la Generalitat ha estat pactar fins a tres suplements de crèdit amb ERC i Comuns per separat. Junts s’hi ha abstingut en els tres casos. El gruix de la injecció econòmica s’ha centrat en sous de funcionaris, el pla anti aranzels, la pagesia, l’habitatge i l’educació, entre d’altres. I, com a contrapartida, els socis d’investidura han tancat acords per doblar la taxa turística (Comuns) o ajuda per als pagesos afectats per les pedregades (ERC).
L’estratègia que s’ha seguit ha consistit a trossejar la negociació en tres blocs i el Govern, a petició d’ERC, ha negociat per separat amb els dos socis d’investidura. No hi ha hagut una taula a tres bandes. Una manera d’aprovar pressupostos per la porta del darrere.
