En el marc de la celebració de la Global Progressive Mobilisation (GPM) a Barcelona, diverses veus crítiques han denunciat que la jornada, organitzada pel PSOE i el Partit dels Socialistes Europeus (PES), s’ha convertit en una operació de màrqueting polític per “blanquejar” la figura de Pedro Sánchez i els socialistes, mentre s’ignoren els conflictes polítics i lingüístics de l’amfitriona, Catalunya.
Sota el lema d’aturar l’auge de l’extrema dreta mundial, la cimera aplegarà líders internacionals i think tanks com el Center for American Progress o Democracia Siempre. Pocs dies abans de la celebració d’aquesta gran jornada, parlem del 17 i 18 d’abril el programa no s’ha fet públic malgrat que les inscripcions estan obertes, segons la seva pàgina web, totes les taules rodones i plenaris estan pendents de concretar-se. Una manera molt poc professional de realitzar una jornada com aquesta que segurament costarà molts diners, en cap moment queda clara la procedència i el cost d’aquesta cimera suposadament progressista a Barcelona, capital segons ells de “Cataluña”.
No obstant això, la jornada neix amb tres grans esquerdes que qüestionen la seva naturalesa “progressista”:
1. Operació de “blanqueig” internacional
La plataforma s’interpreta com una eina personalista de Pedro Sánchez per projectar una imatge de lideratge moral a l’estranger. Es critica que el president espanyol utilitza Barcelona com un simple aparador per tapar les mancances de la seva agenda interna i guanyar rèdit polític en l’esfera global.
2. El veto a l’autodeterminació
Tot i definir-se com una trobada per la democràcia i les llibertats, la GPM ha exclòs del seu programa qualsevol debat sobre el dret a l’autodeterminació dels pobles. Els crítics assenyalen la hipocresia de voler “salvar la democràcia” mentre es manté un silenci absolut sobre les aspiracions nacionals de Catalunya i d’altres pobles del món que lluiten per la seva llibertat. Com a mostra de tot plegat escriure a la pàgina oficial “Cataluña” en versió castellana d’imposició i no Catalunya.
3. El català, la gran absent a casa seva
Malgrat que Barcelona és la capital de Catalunya, la llengua pròpia del país ha estat pràcticament invisible. Les ponències, la senyalització i els materials oficials exclusivament en anglès i castellà, un veritable insult a la realitat lingüística del territori i una mostra més de la manca de sensibilitat del socialisme europeu cap a la diversitat nacional.
“No es pot parlar de progressisme ni de frenar el feixisme si s’ignora la veu dels pobles i es trepitja la seva llengua”, La cimera, que s’allargarà fins demà 18 d’abril, tancarà amb una declaració conjunta que neix coixa per la seva manca de compromís amb el dret a l’autodeterminació dels pobles i la no defensa de les llengües minoritàries en aquest cas del català.
Com a anècdota de tota la cimera socialista, la part dedicada al president de la Generalitat que el presenta com la persona que ha pacificat i acabat amb el conflicte dels catalans, una lectura obligada per la direcció d’ERC que va avalar el pacta, aquí la poden llegir en la llengua d’imposició, la llengua d’aquesta jornada.
