El trist paper d’un ministre català amb l’espoli franquista
Fa exactament 20 anys del primer trasllat massiu dels Papers de Salamanca a l’Arxiu Nacional de Catalunya (31 de gener de 2006), però l’espoli franquista del 1939 segueix viu: uns 34.000 documents (prop del 5% del total) continuen retinguts a Salamanca, incloent-hi fons municipals, maçònics i de la Causa General. La Comissió de la Dignitat denuncia amb duresa “20 anys d’incompliments vergonyosos” de la llei del 2005 i acusa el ministre Ernest Urtasun de manca total de voluntat política i de traïció a la memòria històrica. Des del 2023, Urtasun només ha ofert paraules buides i actes propagandístics: no ha reactivat la comissió mixta Generalitat-Estat (bloquejada des del 2021), ignora les demandes de restitució completa i perpetua la injustícia franquista.
“La memòria no es fa amb discursos, sinó amb fets”, ha afirmat Josep Cruanyes, que exigeix accions immediates. El menyspreu es repeteix al cas Sixena: el Suprem va confirmar el 2025 la devolució obligatòria dels murals romànics del MNAC a Aragó, i Urtasun ha triat una posició passiva, còmplice i irresponsable. Repeteix “complir i acatar” la sentència sense cap matís ni defensa real del patrimoni català, malgrat els informes del MNAC que alerten d’impossibilitat tècnica i risc irreversible de destrucció dels frescos medievals. No ha impulsat cap mesura concreta —ni equip expert internacional, ni informes decisius de l’IPCE, ni alternatives de conservació— i ha estat acusat de mirar cap a un altre costat mentre el patrimoni català corre perill.
Aquesta doble traïció —abandonar els Papers de Salamanca pendents i no defensar amb fermesa els murals de Sixena— demostra una absoluta manca de sensibilitat amb la memòria històrica i el patrimoni nacional català. Urtasun no fa la feina que li correspon com a ministre: prioritza el conformisme i la submissió judicial per sobre de la protecció activa dels drets i la identitat catalana, perpetuant injustícies de fa gairebé 90 anys.
