Poeta, periodista i activista feminista, Maria Teresa Horta (Lisboa, 1937-2025) és una de les veus referencials de la literatura portuguesa contemporània. La seva obra reflecteix el compromís i la reivindicació, enfrontant-se obertament a la censura i a la repressió de la dictadura salazarista a Portugal. Membre del col·lectiu de les anomenades Tres Marias —juntament amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho da Costa—, Horta va ser protagonista d’un dels episodis més simbòlics de la lluita cultural contra el règim amb la publicació de Novas Cartas Portuguesas (1972), que li va comportar persecució judicial i una projecció internacional inesperada.
Publicat després de la Revolució dels Clavells, Mulheres de Abril és un dels llibres més emblemàtics de la seva trajectòria. En aquests poemes, Horta dona veu a les dones que van viure sota la por, el silenci i la desigualtat, però també a les que van experimentar l’esperança i la possibilitat d’una llibertat nova a partir del 25 d’abril de 1974. El llibre navega entre la memòria històrica i la consciència feminista i d’esquerres, amb una poesia intensa i motiva. La paraula com a forma de resistència.
Ara, Dones d’Abril arriba per primera vegada al català gràcies a la traducció d’Àlex Tarradellas. La bona tasca de l’editorial Lletra Impresa, un niu de resistència i bona literatura al País Valencià, ens ajuda a acostar-nos a una obra clau per entendre no només la història recent de Portugal, sinó també el paper de la poesia com a eina de transformació social.
En aquesta entrevista, conversem amb Àlex Tarradellas sobre la figura de Maria Teresa Horta, la seva poesia i la seva dimensió social.
Com arriba Mulheres de Abril al català gairebé mig segle després de la seva publicació?
Maria Teresa Horta el va escriure l’any 1977, tres anys després de la Revolució dels Clavells, esdevinguda el 25 d’abril de 1974 i que va acabar amb la dictadura més llarga d’Europa. Tot i haver passat mig segle, arriba amb la mateixa força reivindicativa, i encara més tenint en compte la regressió de drets civils tan difícils de conquerir que està duent a terme la dreta a Portugal i a altres països del món. Arriba en un context de vaga general per la precarització laboral. Feia dotze anys que no se’n feia cap. Arriba amb la intenció d’internacionalitzar la memòria col·lectiva de les dones portugueses, de «ser el crit d’aquelles dones», com va deixar escrit l’autora a la introducció i que, com mostra la següent declaració, manté tota la seva vigència: «Dones d’abril pretén ser el retrat de totes les dones portugueses que el feixisme exigia sacrificades, relegades a ser de segona, doblement explotades i oprimides, humiliades, violentades cada dia, en el seu cos, en la seva intel·ligència, en la seva dignitat».
Maria Teresa Horta és sinònim de compromís i resistència. Va ser una veu dissident i censurada. Quina era la seva situació personal i literària en aquell context?
Podria esmentar diversos fets que justifiquen la importància de la figura de Maria Teresa Horta a Portugal. L’any 2024, la BBC la va incloure en una llista de les 100 dones més influents i inspiradores del món. Nascuda l’any 1937, en plena dictadura (1933-1974), va dur sempre una trajectòria coherent en la seva carrera literària i periodística. Com indica al pròleg Isabel Araújo Branco, professora de la Universidade Nova de Lisboa , el fet de ser periodista li va permetre disposar d’una llibertat més gran per analitzar la situació de les altres dones. Aquest contacte amb la realitat del seu present queda palès a Dones d’Abril. A més a més, va patir la censura i la repressió de la dictadura de Salazar en primera persona. L’any 1972 va ser processada i jutjada per la publicació de Novas Cartas Portuguesas en coautoria amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho da Costa. Aquest llibre va ser determinant per al moviment feminista a Portugal i va consagrar les tres autores, que van passar a ser conegudes com «Les tres Maries».
Quins trets defineixen la veu poètica d’Horta en aquest volum, especialment pel que fa al feminisme i la dimensió política?
Aquest llibre és un homenatge a les dones que van patir qualsevol mena de repressió i discriminació en el context de l’Estado Novo i els primers anys després de la Revolució dels Clavells. Maria Teresa Horta fa servir la seva veu poètica per donar veu a testimonis reals. Ho fa evocant dones conegudes i emblemàtiques del feminisme i la política a Portugal, com Catarina Eufémia, una pagesa de l’Alentejo assassinada pel salazarisme mentre duia el seu fill a coll, Mariana Janeiro, presa política torturada, o la periodista Maria Lamas, per posar alguns exemples. A la vegada, dona veu a un seguit de dones anònimes que han patit tota mena d’abusos: camperoles, obreres, treballadores domèstiques, criades, dones assassinades en casos de violència masclista, entre d’altres. Horta reivindica la necessitat d’empoderament de les dones en una societat encara patriarcal.
Mulheres de Abril es publica després de la Revolució dels Clavells. Com reflecteix el llibre aquell moment d’alliberament i esperança en la democràcia?
En el sistema patriarcal de l’Estado Novo, les dones estaven sotmeses a una forta discriminació social, legal i moral. El règim les relegava principalment a l’àmbit domèstic, on el paper de mare i esposa era considerat la seva funció natural. Des del punt de vista legal, depenien de l’autoritat masculina, especialment del marit, fet que limitava la seva autonomia personal i econòmica. L’accés a l’educació, al treball i a la vida pública era restringit i subordinat a les obligacions familiars. A més, l’Estado Novo imposava una moral conservadora que legitimava el control sobre el cos i el comportament femení i tolerava la violència masclista com a mecanisme de dominació dins l’àmbit familiar.
Dones d’Abril va ser escrit per denunciar aquestes injustícies, però a la vegada per lloar l’arribada de la democràcia i de la conquesta de nous drets per a les dones.
Quina ha estat la teva guia principal: la fidelitat literal o la recreació poètica del text?
Tenint en compte que el llibre es basa en fets reals, he mirat de ser bastant fidel al text original. Tot i així, ser fidel no vol dir sempre respectar la literalitat, i he mirat de mantenir el ritme i la musicalitat en català mitjançant la recreació poètica.
De ben segur que el lector agrairà el fet de ser una edició bilingüe. Així podrà comprovar que el portuguès i el català són dues llengües molt més properes del que pot semblar en un primer moment.
Com pot connectar aquest llibre amb els lectors catalans d’avui?
En aquest llibre d’Horta trobem reminiscències de Maria-Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Antònia Vicens, Mireia Calafell o Blanca Llum Vidal, per posar alguns exemples. Qualsevol lector amb un mínim de sensibilitat amb els drets de les dones hi trobarà, sens dubte, un interès. I encara més si tenim en compte les retallades socials que actualment viu el país d’uns drets tan difícils de conquerir arran del 25 d’abril. A Portugal, per exemple, l’avortament no es va legalitzar definitivament fins l’any 2007, després d’un referèndum nacional. Els casos de violència de gènere segueixen ben vigents i les retallades laborals deixen els treballadors i les treballadores, tant a les fàbriques com al sector dels serveis i al camp, en una situació molt vulnerable. Dones d’Abril pot servir com a eina per reivindicar el paper fonamental de les dones i a la vegada com a cant d’esperança.
Hi ha algun poema o vers que et sembli especialment revelador de l’esperit del llibre?
La revolució del 25 d’abril de 1974 va ser clau per fer arribar la llibertat, la igualtat i l’esperança a les dones portugueses. «En llibertat les dones / som el punt més alt / de l’arrel. La tija / que sosté / el pes del fruit i de la flor.», va escriure Horta al poema «En llibertat». Una llibertat individual conquerida gràcies a la força col·lectiva d’una revolució popular. «Juntes formem / fileres / decidides / ningú farà callar / la nostra / veu», va deixar escrit al poema que dona nom al llibre.
Dones d’abril. Maria Teresa Horta. Traducció d’Àlex Tarradellas. Lletra Impresa Edicions. Gandia, 2025. 186 pàgines. 15,00 €
