Blanquejar les esquerres espanyoles, alliçonar-les per tal que vagin junts i liderar aquesta unitat debilita els republicans que perden la línia independentista, no ens toca salvar Espanya, la història ens ho recorda contínuament.
Tothom sap que l’actitud de Gabriel Rufián ha provocat profundes divisions en els Grups Parlamentaris de Madrid, però també a l’actual executiva d’ERC i a dins de la seva militància. La proposta de salvar les esquerres espanyoles dilueix l’independentisme i el paper d’ERC a tots els Països Catalans.
Que la proposta tingui clarament l’aval del corrent interna liderada per Joan Tardà afegeix un greu problema al futur del partit ara que celebrarà els 95 anys d’història, sembla mentida que després de 40 anys de democràcia suau a l’espanyola alguns creguin que federar-se amb Espanya ens ajuda en alguna cosa. Les esquerres espanyoles han demostrat el seu populisme, el seu lerrouxisme i Catalunya en la seva voluntat de ser independent no té res a fer, al contrari, diluïm la voluntat independentista en un federalisme espanyol.
Per cert, em sorprèn els silencis dels líders d’ERC actuals, dels líders territorials, dels seus diputats i senadors i els de les anteriors direccions amb pes històric al partit, fins i tot el silenci de la candidatura alternativa de l’últim congrés, o de la mateixa Marta Rovira davant una actitud de Rufián que posa en perill el mateix futur del partit. La proposta de Rufián és incompatible amb una ERC gran i que aspiri a liderar el procés independentista.
Com podem treballar per la unitat de les esquerres espanyoles si som incapaços de liderar la unitat de l’independentisme polític i social?