Com a soci de la principal entitat cultural del país m’ha sorprès el ràpid i elitista homenatge a Muriel Casals, una dona de conviccions fermes i que va presidir l’entitat, un homenatge elitista i on els socis de l’entitat no van ser convidats, em sembla una falta de respecte als socis i sobretot a la memòria de la mateixa Muriel.
I tot plegat se suma a la pèrdua de referent de l’entitat en la vida política del país, ja no diu res de les repressions que l’estat espanyol ens infringeix cada dia, d’anar junts amb l’ANC a campar per lliure, com signar un pacte nacional per la llengua catalana amb els mateixos que callen davant la repressió que pateix la llengua catalana, una entitat que no diu res sobre el nou finançament i que abona una manifestació autonomista per queixar-se del desgavell de rodalia, quan saben que sense independència, ni trens, ni futur. Sort que a Sabadell organitzen un homenatge popular i unitari a la Muriel Casals obert a tothom el pròxim 1 de març.
Diuen que aquests dies que les baixes de socis han augmentat a l’entitat i se sumen a les pèrdues dels darrers anys, com o soci considero un error donar-se baixa, cal en tot cas preparar una substitució de l’actual junta directiva de l’entitat per la deriva mostrada aquests darrers anys, passant de la reivindicació independentista a les protestes autonòmiques, com si la repressió els hagi derrotat.
Com vaig dir a la darrera assemblea de l’entitat, cal fer autocrítica i ells encara no ho han fet del greu error que cometre el president Jordi Cuixart de parlar en castellà a l’ignominiós judici al Tribunal Suprem que va comportar que tothom acabés parlant en castellà i oblidant la lluita política que hagués representat utilitzar només el català, us imagineu l’escàndol mundial, era la millor campanya per visualitzar un procés independentista democràtic davant el món.
Avui encara paguem les conseqüències d’aquell greu error, un cop més Espanya va respirar tranquil·la de la mateixa manera que han fet aquests quasi nou anys de l’aprovació de la Declaració d’Independència, lamentablement no implementada, ens veuen pacificats i estan tranquils….