Avui, la lliçó ha estat contundent: la manifestació del matí —“Prou! Única via: Independència”— ha triplicat (o més) l’assistència de la tarda. 8.000 (Guàrdia Urbana) o fins a 30.000 (convocants) al matí, contra uns pocs milers a la tarda en una convocatòria descafeïnada, amb plataformes i sindicats d’obediència espanyola que el 3-O del 2017 van fer mutis per no sumar-se a la vaga general més gran dels últims anys.
L’error d’alguns —Junts, ERC, CUP, Òmnium, AMI, Intersindical, CIEMEN— ha estat gravíssim: donar suport o participar en una contraprogramació autonomista que evitava parlar de l’espoli fiscal, del menyspreu estructural de l’Estat i que diluïa el malestar en un missatge “transversal” que no incòmoda Madrid. Han blanquejat una marxa que no qüestiona el marc espanyol, mentre la del matí ha demostrat que quan es parla clar i s’assumeix la independència com a única solució real als problemes estructurals (Rodalies, sanitat, educació…), la gent respon i omple els carrers.
Gairebé 9 anys després de l’octubre del 2017, sabem que qualsevol “negociació” amb Espanya només porta fracàs i desencís. Avui ha quedat clar, rebaixar el to per captar vots no independentistes només desmobilitza i perd majories.
Reflexió urgent per a tots, la unitat independentista no es fa cedint terreny ni fent costat a qui vol despolititzar el malestar. Es fa defensant sense embuts que l’única via digna és la independència. Gràcies ANC i Consell per no defallir. La resta: deixeu les mitges tintes. Si volem tornar a guanyar, cal fer política com avui al matí: amb valentia, claredat i sense por.