- Publicitat -
Per què són tan importants?
El port de Barcelona és una de les estructures d'Estat clau que es negociaran amb la independència de Catalunya. El seu bon funcionament és cabdal per al dinamisme de l'economia catalana. El port de Barcelona és com una petita ciutat amb més de 1.000 hectàrees de superfície, 8.000 vaixells que hi passen cada any, uns 30.000 treballadors i prop de 60.000 vehicles entrant i sortint cada dia. Un cop amarrat el vaixell, comença la feina de l'estibador, de càrrega i descarrega, la conducció de grues i vehicles especialitzats per a gestionar els contenidors que arriben d'alta mar. Sense ells, el port no funcionaria.
Què reclamaven?
Existeix una sentència UE per liberalitzar el sector. El gremi havia arribat a un acord amb el Gobierno que complia tal sentència però, amb el canvi de ministre del nou govern de Rajoy, des de l'Estat es proposa un decret que els pretén convertir en ETTs en 4 anys. És a dir, es saltaven l'acord previ i tiraven endavant una mesura que anava molt més enllà del que diu la sentència. Sí que és cert que els sous són superiors a altres sectors i hi pot haver incomprensió amb les seves reivindicacions (com passava amb els treballadors del Metro de Barcelona) però com en tota reconversió industrial des del Gobierno volien convertir el sector en “absolutament precari”, consideren fonts d'Esquerra i posen d'exemple: “Hi ha grues que requereixen 6 mesos de formació. Amb el decret, cada vaixell podria dur la seva tripulació un equip de terra. Cap control de formació i riscos laborals”.
Crits d'independència
La gestió d'Esquerra, que els ha donat suport fins i tot amb recels dins del sector independentista, ha aconseguit seduir un col·lectiu que portava a sobre una forta estigmatització espanyolista. Els republicans deien: “Per Barcelona i pel país són un sector estratègic, fins i tot una estructura d'estat”. Tal com es pot veure en el vídeo, el gremi d'estibadors ja abraça la independència.
Un gremi eminentment masculí?
Si bé és cert que en el passat era una feina absolutament física, que provocava la presència massiva d'homes, els últims 20 anys s’han professionalitzat i automatitzat, fet que la feina perdi aquest plus de força corporal. Però això no ha fet que hi hagi més dones amarradores. Des d'Esquerra expliquen que, pel que fa a la presència de les dones, encara les empreses són reticents a contractar-ne però sí en altres àmbits, com en la conducció de grues. Una tendència que esperen que canviarà en els pròxims anys.
Publicitat
