Xavier Pericay, neofranquista rebotat
Xavier Pericay, és nét d’un líder de la CEDA afusellat durant la guerra civil, Alfons Hosta. De professió lingüista, va ser un dels promotors i fundadors de Ciudadanos. El 2010 va ser premio de la tolerancia, un guardó que atorga la Asociación por la Tolerancia, de reconeguda trajectòria unionista. El lingüista ha acceptat la responsabilitat de representar C’s a les illes després de les dificultats de la formació per trobar un candidat amb el perfil suficientment anticatalà, en la línia de la CCC de Francisco Caja. Les burles a la vaga de fam del professor Jaume Sastre a qui va acusar de ser “l’origen del procés de batasunització del sistema públic d’ensenyanca a Balears”, li han donat els punts suficients per guanyar la competició. Pericay forma part de la versió més rància del nacionalisme espanyol rebotat amb TV3, com Alfons Quintà, després d’haver-hi tingut relació professional.
El 1986 publicava Verinosa Llengua (1986) conjuntament amb Ferran Toutain, un altre lingüista ex-TV3 vinculat a Ciudadanos des de la seva fundació. En el llibre, ambdós autors apostaven per castellanització institucionalitzada de la llengua catalana, en què es reclamava, en nom de la modernitat, aigualir el català perquè s’assemblés al català real que es parla al carrer. Pericay no tracta amb el mateix raser la llengua castellana ja que, segons afirma la politòloga Aurora Almendros, “la llengua dels nadius es pot magrejar però la de l’Imperi no es toca, o dit d’una altra manera: limpia, fija y da esplendor”.
Ciutadans a favor de mantenir els símbols franquistes a les illes
Segurament les arrels marquen. L’avi de Pericay, líder de la CEDA, és el punt de partida d’aquesta nissaga. Vuitanta anys després de la guerra, el seu nét forma part d’un partit que es mostra favorable a conservar els símbols franquistes “allà on no ofenguin les víctimes”. Un símbol del feixisme sempre ofendrà, norma número 1 per a qualsevol democràcia. Aquesta condescendència amb el franquisme també es va produir, com relata l’ARA Balears, en una votació al Parlament de Catalunya on PP i C’s van abandonar l’hemicicle quan es votava un text de condemna al franquisme.
Altre cop l’obsessió contra TV3
Pericay defensa a l’entrevista a Crónica Global que “En Baleares hay nacionalistas que ya no ven TV3, se ha vuelto insoportable”. El Lingüista afirma que és “porqué causa hastío” quan en realitat aquest fet es deu a la política lingüística del govern Bauzá, que està intentant suprimir TV3 de totes les freqüències de les illes. En referència a aquest tema, el lingüista, de dubtosa reputació, aposta per la desaparició dels canals autonòmics ja que causen una despesa massa gran. Quin lingüista advoca per desfer-se de la pluralitat i la riquesa lingüística de les diverses televisions autonòmiques? Només algú que no hi creu.
El “seny” de Josep Pla, segons Pericay
Josep Pla és un referent per Pericay, a qui utilitza per desprestigiar el procés nacional de Catalunya –malgrat se el candidat per les Balears-, tot i que l’escriptor no l’ha viscut, per raons òbvies. Creu que Pla “hubiera visto con espanto. Incluso con miedo y temor, y pensando de qué ha servido todo el proceso de transición democrática para llegar a donde hemos llegado en Cataluña. Pero también en el resto de España”. Pericay es veu obligat a reconèixer però, que l’època que va viure Pla era una altra.
Atacs a Obra Cultural Balear
Pericay apunta directament a Josep-Lluís Card-Rovira i a la Generalitat en general per haver impulsat econòmicament Obra Cultural Balear, un entitat rere la qual s’amaguen, segons el filòleg, les aspiracions més obscures i imperialistes del pancatalanisme modern.
L’entrevista, un nyap
A l’entrevista apareixen intencionadament tots els tòpics del nacionalisme espanyol contra Catalunya. De fet, l’entrevista sembla feta a un candidat de Ciudadanos de Catalunya que no pas de les Illes Balears, en primer lloc perquè Pericay és català, i el seu entrevistador, Sergio Fidalgo, també. Fidalgo és un excol·laborador d’e-notícies que fa una entrevista que més aviat s’acaba transformant en un diàleg on les preguntes sobre Balears deixen pas a un anàlisi sobre la situació a Catalunya amb una transformació dels interrogants al simple “siga vomitando”.
