Malgrat això, el castellà és la llengua més habitual a la Vall d’Aran per un 38% de la població, seguida de l’aranès (23%) i del català (16%). Segons el mateix estudi, l’aranès és la llengua d’identificació d’un 27% de la població. L’informe es fa públic la mateixa setmana que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei de l’aranès, que ha quedat suspesa.
De la mateixa manera, hi ha un 9% de la població que combina diverses llengües de manera habitual. Quant a la llengua d’identificació, per a un 36% de la població és el castellà, per a un 27% l’aranès i per a un 14 % ho és el català. Si atenem a la llengua inicial, el castellà ho és del 34% de la població, l’occità aranès ho és del 22% dels habitants i el percentatge corresponent al català és del 14%; un 14% afirma també haver tingut alguna altra llengua com a llengua inicial.
Els usos lingüístics amb els membres de la família confirmen, al seu torn, la preeminència del castellà i l’occità aranès damunt del català. Així, amb els pares s’hi relacionen només en castellà el 35%, només en aranès el 21% i, només en català, el 16%. Igualment s’esdevé amb els usos lingüístics amb els fills: només en castellà el 40%, només en aranès el 22% i només en català el 15%.
L’informe destaca que un 78% de la població entén l’aranès, un 56% està capacitat per parlar-lo, un 59% el pot llegir i un 34% el sap escriure. D’entre els nascuts a Catalunya l’entenen un 98%, el poden parlar un 87%, el saben llegir un 85% i, finalment, poden escriure un 51%. Pel que fa al coneixement de la seva condició de llengua oficial a Catalunya, n’està al corrent un 84% de la població.
