Pere Aragonès, l’alter ego de Junqueras al Govern
Pere Aragonès serà el nou vicepresident del Govern de la Generalitat i, alhora, conseller d’Economia i Hisenda. Amb aquest nomenament, es converteix en el número dos del Consell Executiu i en l’home fort d’Esquerra dins el Govern. Després d’haver estat, durant la passada legislatura, un dels més estrets col·laboradors del seu predecessor i líder d’ERC, Oriol Junqueras, com a secretari d’Economia i fer-se càrrec de l’elaboració dels pressupostos, ara acabarà ocupant el mateix lloc i assumint les mateixes responsabilitats que el seu mentor, ara empresonat a Estremera pel cas de l’1-O. Aragonès, a més, té des de fa pocs mesos, la missió política de liderar Esquerra Republicana des de Catalunya assumint el càrrec d’adjunt a la presidència, donat que Junqueras està privat de llibertat, i que la secretària general, Marta Rovira, manté el càrrec però està a Ginebra. Amb tot plegat, Aragonès es converteix en el contrapès polític republicà al president Quim Torra i JxCat dins el Govern; una mena d’alter ego del que hauria estat Oriol Junqueras.
Jordi Turull, de candidat a la presidència de la Generalitat a conseller de la presidència empresonat
Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) tornarà a ser el conseller de la Presidència de la Generalitat. Tot i estar tancat per presó preventiva a Estremera -per segona vegada-, Turull serà “restituït” al capdavant d'una conselleria clau del nou govern de Quim Torra. En l'anterior legislatura també va ser portaveu de l'executiu. Amb carnet del PDeCAT, ara és diputat de JxCat i n'és un dels líders. De fet, Turull va ser el tercer candidat de JxCat a la investidura, després dels intents d'investir Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. El portaveu de Presidència, que també va presidir JxSí en l'anterior legislatura, va ser durant 106 dies conseller abans de l'aplicació de l'article 155, i porta 86 dies a la presó. De fet, és al Parlament on ha fet la seva carrera política en els últims 14 anys. Destaca per ser proper a Puigdemont, i va ser el número quatre de la llista de JxCat per Barcelona a les eleccions del 21-D.
Miquel Buch: sector crític del PDeCAT, de trajectòria municipalista i projecció nacional a través de l'ACM
El nou conseller d'Interior, Miquel Busch (Premià de Mar, 1975), lidera dins del Partit Demòcrata (PDeCAT) el sector crític amb l'actual direcció, encapçalada per Marta Pascal. Amb llarga tradició municipalista, el procés sobiranista va començar quan ell encapçalava l'Associació Catalana de Municipis (ACM), des de la qual hi va donar ple suport. Això li va donar una projecció a nivell català més enllà de l'alcaldia de Premià de Mar, càrrec al qual va accedir el febrer del 2007 i que va deixar el passat desembre.
Antoni Comín (Barcelona, 1971) repeteix al capdavant de la cartera de Salut, el Departament que va encapçalar des del gener de 2016 i fins a la destitució, per l'aplicació del 155, l'octubre de 2017. Exercirà el càrrec des de Brussel·les, on en els últims mesos ha estat a disposició de la justícia belga per l'euroordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l’ha processat per rebel·liói i malversació. Comín, però, recupera el càrrec a l'executiu dies després que la justícia belga hagi decidit desestimar l'extradició per irregularitats en l'euroordre. Comín és diputat per ERC aquesta legislatura, ho va ser el 2015 per la candidatura de Junts pel Sí, i també ho havia estat el 2003 i el 2006, aleshores pel PSC. Durant el seu primer mandat com a conseller de Salut, Comín va impulsar i aprovar la Llei d'universalització de l'assistència sanitària, un text actualment en suspens pel Tribunal Constitucional, després del recurs presentat pel govern espanyol.
La nova consellera de Justícia, Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963), és advocada i forma part de diverses entitats feministes. La seva trajectòria política va començar a l'Ajuntament de Barcelona, de la mà d'ERC, però des del 2013 ha estat senadora i diputada al Congrés, cosa que li ha permès tractar assíduament amb polítics espanyols. De fet, un dels reptes que tindrà al Departament serà refer la confiança amb la cúpula judicial i fiscal de Catalunya.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 1959) repeteix com a conseller de Cultura de la Generalitat ara des de Brussel·les, on resideix des de finals d’octubre. Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat fins a ser nomenat conseller, Puig va entrar al Govern al juliol passat per substituir Santi Vila, que llavors va assumir la cartera d'Empresa i Coneixement. L’ara conseller va formar part de la llista de Junts per Catalunya i va renunciar a l’escó a finals de gener per assegurar la majoria independentista al Parlament. Els últims mesos, Puig ha estat a disposició de la justícia belga per l’euroordre d’extradició emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per malversació i desobediència, que ha quedat rebutjada per “irregular”. El conseller té estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha exercit com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i director de la Fira Mediterrània.
Elsa Artadi (Barcelona, 1976) serà la propera portaveu del Govern i consellera d'Empresa de la Generalitat. Economista de professió, fins ara era també la portaveu del grup parlamentari de JxCat, i en va ser la directora de la campanya del 21-D. Mà dreta de Carles Puigdemont, Artadi també va estar a les travesses com a candidata a la presidència des de l'inici de la legislatura. Tot i això, ella sempre va negar que tingués aquesta aspiració. D'un perfil més aviat tècnic i estratègic, Artadi és de la màxima confiança de Puigdemont, que confia plenament que la futura consellera d'Empresa ajudi a enllaçar la dualitat del Govern “a l'interior” de Sant Jaume amb el Consell de la República “a l'exili”. La nova consellera va entrar a la Generalitat el 2011 com a assessora d'Economia, amb Andreu Mas-Colell al capdavant. Parla català, castellà, anglès i italià.
Josep Rull (Terrassa, 1968) recupera la conselleria de Territori i Sostenibilitat des de la presó, prop de set mesos després que fos de destituït pel govern espanyol arran de l'aplicació del 155. Després de declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, Rull, juntament amb altres membres del govern destituït més, va ser empresonat preventivament –acusat de rebel·lió i malversació- i posat en llibertat poc més d'un mes després. Va concórrer a les eleccions en la candidatura de Junts per Catalunya i va ser elegit diputat. El 23 de març, però, el magistrat del Tribunal Suprem va ordenar novament el seu ingrés a la presó d'Estremera de forma preventiva, acusant-lo de rebel·lió.
