L’amor per la música tradicional dels Països Catalans batega en els integrants del col·lectiu Cor de Carxofa. Perceben el glosat com un gènere poètic i musical ancestral, però viu i present. A més de la jornada de Transglosadors, organitzen anualment la Trobada de Cantadors – una contesa per a escollidor el millor rimador- la Lliga nacional de la Glosa -una competició per equips- “Històricament, la glosa era un gènere que donava veu a tothom en una època on no es podia dir tot en veu alta. Servia com a vàlvula d’escapament per a passar l’estona, però també per a criticar el poder, en un ambient festiu, sense patir cap mena de represàlia”, relata Ferriol Macip, coronat Rei de les Nyacres en les dues darreres edicions de la Trobada de Cantadors.
La dictadura va tallar de socarel aquesta pluralitat i només va permetre l’existència d’un grup reduït i controlable de glosadors que, contradint la natura contestatària del gènere, llançaven lloances al poder. “El règim franquista va portar a l’ostracisme la glosa. Quedaven ben pocs cantadors, i la gent ho percebia com una manifestació carca. Poc a poc, ho estem recuperant”, afegeix Macip.
La militància d’en Ferriol Macip i els seus companys de l’associació demostra que la cultura popular és intemporal i universal. Pertany al poble i camina sempre al seu costat. Li dóna identitat, sentit de comunitat, memòria i força. El seu patrimoni és riquesa. Si cau en l’oblit o es tergiversa, reapareix amb autenticitat, reinvindicada i estimada per molts. Té la facultat de romandre impermeable al pas del temps i de mutar per a modernitzar-se. És generadora de noves manifestacions culturals i es relaciona amb altres estils, sense trair mai les arrels.
El rap respon també a aquests paràmetres. Neix a meitat dels setanta del segle passat, en el sí de la comunitat afroamericana del districte del Bronx de Nova York. Crea la seva pròpia cultura, que engloba ball (breakdance), pintura (graffiti) i fins i tot una estètica pròpia. Com la glosa, esdevé pels seus practicants una via per abocar-hi tota la imaginació i la ràbia per a denunciar la marginació i les injustícies que patien, i conscienciar al poble de la realitat i de la necessitat de caminar junts. “Compartim amb la cançó popular el contingut social. El rap és la CNN de la gent negre. Aquesta frase no és meva, és d’en Chuck D (Public Enemy)” parla Lo Guerra, músic i activista del rap als Països Catalans.
El hip-hop ha traspasat barreres estilístiques, nacionals i idiomàtiques. A Tunisia, el tema “Rayes Lebled” del raper ‘El général’ va ser adoptat com a himne per la revolta popular que va acabar amb els 24 anys de tirania del Ben Ali. A diferència de la glossa, ha arribat a tot el món filtrat per la indústria. Als Països Catalans, el rap en català està en expansió als Països Catalans, després d’uns inicis on el castellà era l’amo i senyor de les rimes. La progressió de l’escena no sembla tenir aturador. Bandes joves com At Versaris, El Nota o Rapsodes s’han convertit ràpidament en veterans amb un parell de discos al mercat, per la constant irrupció de noves fornades de Mc’s. Internet s’ha convertit en el gran canal de difusió per les seves maquetes casolanes i en un punt de trobada i relació pel moviment.
Aquest proper dissabte rapers i glosadors es trobaran dins del 3er cicle Expressió Directa, organitzat pel Setmanari de Comunicació Directa en col·laboració amb el Centre Cultural la Farinera del Clot i l’Ateneu Popular 9barris. La cita arrencarà amb una competició de micro lliure dirigida pel mestre de cerimònies Lo Guerra que servirà de preàmbul pel gran duel de la nit. A les 22 hores, l’equip de glosadors format per Mateu Mata ‘Xurí’, Mireia Mena i Francesc Ribera ‘Titot’ es picaran rimant amb els rapers Andreu Laguarda (Rapsodes), Gato-el-Qiman i Lo Guerra. La festa de la improvització es tancarà amb la final nacional de la Lliga de la Glosa. La cita també inclourà una competició de #garrotweet, un fenòmem sorgit a la xarxa social Twitter, auspiciat per l’escriptor i blogaire del directe!cat Roc Casagran i el glosador i blogaire de l’aravalles.cat Oriol Guinart. Un nou divertiment que ha enganxat a molts internautes perquè els repta a encabir en els 140 caràcters d’un tuit, quatre versos de set síl·labes que rimin en consonant la segona i l’última.
