El Circ Cric arriba a la ronda Atocha de Madrid després de gairebé 30 anys de trajectòria als escenaris, i ho fa amb un espectacle en què, a més del propi Poltrona, s’hi poden veure números de corda, de malabars i de trapezi. 19 funcions entre el 4 i el 22 de març de les que una, la de l’11 de març, es destinarà a l’ONG que presideix, Pallassos Sense Fronteres, perquè ‘els nens dels països que estan en conflicte o en guerra també tenen la necessitat de poder ser nens’.
‘La funció del pallasso’, diu a l’ACN, ‘és recordar als éssers humans que són humans’, ‘que viuen, que eduquen, i que malgrat tot la vida pot portar moltes emocions i històries boniques’. Segons Poltrona, l’espectacle que presenta a Madrid és semblant al que ja es va poder veure al Teatre Lliure de Barcelona, tot i que incorpora algunes variacions com un trapezi, que ‘és la disciplina tècnica superior’. L’acompanyen músics en directe amb les partitures del pianista, compositor i pioner de la rumba catalana Victor Amman.
Entre els seus objectius, afegeix, hi ha la de ‘canviar els paràmetres del que és la concepció del circ’ a l’Estat, i per tant els espectadors es trobaran un espectacle ‘creat per al circ’ entès com ‘la lluita dels éssers humans contra l’equilibri i la gravetat i el sentit comú’. Per aquest motiu, a més de pallassos i malabars, hi ha música, teatre i dansa ‘amb la intenció de crear poesia escènica’ perquè ‘els humans gaudeixin de la seva petita vida’.
En els seus 30 anys de trajectòria, Poltrona no havia actuat mai a Madrid. L’última vegada que ho va intentar va coincidir amb l’11 de març del 2004, quan s’havia d’instal·lar en una carpa prop de l’estació d’Atocha com a representant del Fòrum de les Cultures. La notícia dels atemptats, recorda, els va obligar a fer marxa enrere quan ja es trobaven a la carretera. Barcelona i Madrid, afegeix, són dues ciutats ‘que es miren però no es toquen’ i ‘tot i que els països han deixat d’existir, les cultures segueixen pervivint’.
El circ és el germà pobre de les arts escèniques
Poltrona apunta que el circ és el germà pobre de les arts escèniques i ho atribueix al pressupost amb què treballa. ‘Tan sols tenim 300 milions d’euros per a tota la cultura a Catalunya’, ‘una misèria’, diu, ‘si es compara amb el que cobren els jugadors de futbol’. D’aquests 300 milions, destaca, ‘per al circ només hi ha 2,4 milions’, ‘considerant que la Bomba Navarro, que juga molt bé, en cobra tres’. ‘Amb aquesta comparativa d’economia’, apunta, ‘tampoc se li pot demanar al conseller Tresserras que faci miracles’ i sí que se li pot demanar ‘que arregli, per exemple, la memòria històrica, que és molt més important’.
