Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

‘Si al Parlament hi hagués un diputat brillant que sabés fer discursos millors que els del seu propi líder, tindria els dies comptats’

El directe!cat entrevista aquesta setmana a Salvador Cardús, sociòleg i professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb ell repassem els canvis que viu la societat des del Facebook i l’arribada al poder d’Obama, fins a la perplexitat dels catalans i la salut de la política i els polítics catalans. Confessa que es mira Obama ‘amb molt d’interès’ i li reconeix haver acostat la política a la gent jove i als professionals liberals. En comparació amb la política catalana afirma: ‘Tenim un sistema electoral que impedeix aque aquest tipus de perfils polítics emergeixin’ i afegeix que tenim diversos exemples de ‘gent que se l’ha fet fora perquè el líder del partit els veia com una amenaça del seu propi lideratge’.

Redacció
Redacció 11/02/2009

A l’entrevista, Salvador Cardús parla de la nova estratègia de CiU i afirma que que ‘la Casa Gran no és res original, és la Convergència de sempre’ sinó que es tracta de l’estratègia del ‘Pujol dels primers temps’ i recorda que ‘a Pujol el votaven, des de gent de l’Opus fins a independentistes d’Estat Català. La virtut de Pujol fou aquesta; hi cabia de tot a CiU’. En aquest mateix sentit explica que ‘els socialistes també ho fan. A dins del PSC hi ha gent esquerranosa i menja capellans i cristians pels socialisme, i liberals, i gent que fa negocis… Probablement, d’ambigüitat aquests encara en tenen més’.

Sobre la famosa ‘perplexitat’ dels catalans, matisa que va ser ‘una ocurrència del sociòleg que presentava l’informe’ però és una paraula que ‘ha fet fortuna perquè encaixa amb una sensació general de desconcert nacional’. Cardús creu que al 2003 es va generar un moviment a favor de l’independentisme i de la regeneració de la política catalana ‘però va ser frustrat ràpidament’. Sentencia que ‘ERC va perdre bona part del suport que havia rebut i va anar molt de pressa a perdre la confiança dels electors. I això és molt difícil de tornar a reconstruir’. El sociòleg adverteix que ‘els 23 anys de CiU ja no hi són, les circumstàncies que hi havien han desaparegut i el mateix partit que ho va generar ha frustrat aquesta voluntat de canvi’.

Pel que fa al Facebook veu que a la xarxa apareixen molts fenòmens que tenen una implantació molt ràpida i ‘això ja ho considerem un èxit’ però considera que ‘l’èxit d’aquests instruments està en la seva durabilitat i si acabaran esdevenint elements útils’. Salvador Cardús relativitza la possibilitat que aquestes eines vulnerin la intimitat de les persones ‘depèn de la transcendència que hi donem’ perquè ‘els excessos d’exhibicionisme maten la curiositat’.

Finalment, es mostra esperançat i dóna una visió optimista i decidida a mirar endavant sobre la situació de Catalunya. ‘El país aguantarà el que sigui’, afirma i tot i preveure que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol ‘no deixarà que el català sigui un deure a Catalunya, ens posarà davant els límits d’un Estat que no accepta ni una llei aprovada al seu Congrés’. En aquest punt, creu que serà el moment de ‘parlar de què fem després Perquè Espanya no dóna més de sí i no ens permet resoldre la nostra situació. Llavors, serà el moment de deixar de parlar d’Espanya i començar a parlar del món’.

Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 1954) és sociòleg i professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Col·labora habitualment a l’Avui i La Vanguardia, participa també en tertúlies a Catalunya Ràdio i a Ràdio Euskadi, alhora que és un prolífic conferenciant en temes diversos com el nacionalisme, l’educació o la immigració. A més a més, ha estat el president de la Fundació de les Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), impulsora del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. També ha escrit llibres d’èxit notable com El desconcert de l’educació (2000) i Ben educats (2003). Per últim, cal afegir que, el proper 15 de febrer, serà nomenat nou Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB.