Jeroni Marín Surroca
Editorial Gregal
Maçanet de la Selva, 2015
196 pàgines
18,00 €
Jeroni Marín va sorprendre agradablement els lectors amb la seva primera novel·la El Maltès, un thriller policíac ambientat per les terres de la Toscana, amb un embolcall d'art, cultura i paisatge que la feia molt propera als lectora catalans.
Ara, gairebé sense deixar temps de pair el primer llibre (que es va publicar a finals del 2014), Jeroni Marín en proposa una immersió en el món de l'espionatge i una guerra freda que estén les seves ramificacions a l'època actual. Sírius ens planteja la història de Duncan Mac Neil. L’hivern del 2010 MacNeil, un escocès de setanta anys que viu a Londres, queda vidu. Aleshores, decideix que ha arribat el moment de sacsejar el vesper del passat tot submergint-se en les turbulències de la seva vida. És així com reobre la caixa dels records i dels dimonis de quan era un agent britànic de l’MI6 encarregat de cometre assassinats selectius contra els enemics de la seguretat britànica.
A l’MI6 actual només hi queden dues persones coneixedores dels fets terribles que es varen esdevenir durant l’última missió al Berlín oriental del 1979 sota el domini soviètic. La resta d’implicats viuen un retir plàcid i silenciós. Des de la central d’intel·ligència destinen Tom Wilkins a fer un breu seguiment de l’antic agent, ara envellit i aparentment acabat. Però de cop i volta, poques hores després de l’enterrament de la seva dona, Duncan MacNeil desapareix inexplicablement.
Definitivament s’ha activat el mecanisme que ha de saldar els deutes i els comptes pendents entre els agents en actiu durant la Guerra Freda i que en l’actualitat, dècades després, es veuen obligats a tornar a actuar. Però aquesta vegada no ho faran contra l’enemic comunista, sinó entre ells. Uns per venjar una traïció. Els altres per mantenir el seu estatus, per la seva reputació, per refermar una mentida que els va permetre progressar en la vida i per enterrar definitivament qualsevol rastre de la guerra bruta que va tenir lloc, durant anys, a l’altre costat del Teló d’Acer.
Els lectors del gènere s'ho passaran d'alló més bé amb aquesta intensa novel·la, escrita amb un ritme trepidant que ens obliga a continuar llegint perquè intuïm que alguna cosa ha de succeir als propers paràgrafs. I és que el gènere té les seves pròpies regles de les que ens fem partíceps: la soldaritat, l'amistat inquebrantable, un concepte de l'honor que no tindria cabuda en la societat quotidiana, les reveja latent al cap dels anys, secrets, mentides, oblits, falses aparences… I clar, crims i assassinats que, de fet, no ens sorprenen gens.
Mentre que els grans mestres del gènere, amb Le Carré al capdavant (i del qual Marín n'és clarament deutor, tant pel que fa a la concepció com a la trama de la novel·la) han deixat els rics paisatges literaris de la guerra freda per situar-se en nous escenaris conspiratius, Jeroni Martín ens recorda que les novel·les d'espies van ser importants fa un temps i que encara poden mantenir una vitalitat innegable. Per a això fa falta una bona història i un bon escriptor.
Ramon Moreno
