Guillem Frontera
Club Editor
Barcelona, 2015
320 pàgines
20 €
Guillem Frontera (Ariany, 1945) és un periodista, editor i escriptor de llarg recorregut. Al llarg de la seva trajectòria ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i té una àmplia obra literària tant en el món de la poesia com de la narrativa. Sempre amb Mallorca com a teló de fons va debutar el 1965 amb el poemari A ritme de mitja mort, al que seguiren una dotzena d'obres que inclouen títols de referència com Els carnissers (1968, premi Ciutat de Palma) o La mort i la pluja (2007).
El primer que a un li ve al cap un cop acabat de llegir el nou llibre de Guillem Frontera Sicília sense morts és la llegenda amb la què s'inicia la novel·la, i en la que l'autor requereix al lector que no estableixi paral·lelismes entre el narrat i la vida real, “que només la simple coincidència els pot relacionar”.
Tot i això és inevitable que a mida que hom va llegint, aquest paral·lelisme es faci present a la ment de lector, imaginem que mitjanament informat dels infortunis que viu la societat mallorquina d'un temps ençà, en mans de polítics que tot i demanar el vot als electors, actuen en la seva quotidianitat contra els seus interessos. També un pensa que, malgrat el que Guillem Frontera imagina en la seva narració, la realitat sempre supera la ficció, i que els polítics semblen esforçar-se durament per a certificar la realitat d'aquest axioma.
És en un ambient de decrepitud política que se situa l'acció de Sícilia sense morts. El president de la comunitat autònoma rep amenaces en forma de rates mortes embolcalldes en taüts de plom. Les sospites i les pors es fan palpables i emergeix un món latent, però en certa manera ocult, que és investigat per una jove periodista, en estat precari com tota la professió, instigada per un veterà de tornada de tot, amb tocs sibarites, però que, en el fons, també amaga la seva rancúnia. Xantatges, amenaces, agressions, morts, corrupció, revenjes, cobdícia… però també amor, companyonia i esperança.Totes aquestes trames suren, com onades que van i tornen, per aquesta novel·la.
Per entremig de les pàgines, de lectura amable i captivadora, hi circulen un munt d'ambients a un i altre costat de la trinxera: polítics ambiciosos i sense futur més enllà del càrrec públic, periodistes desubicats, ciutadans anònims, màfies de la pitjor condició, emigrants a la recerca de l'oportunitat definitiva, gent que viu i malviu i altra gent que abunda en el diner, inconscient i insensible al món real que l'envolta. El llibre és ple de gent que no és ningú, però com dèia aquell, els que no són ningú són majoria. I és que, encara que els ho sembli, el món de l'aparador, de les xifres inimaginables per a tothom, dels iots de luxe, de la prostitució d'alt nivell, dels grans contractes d'obra pública signats amb una encaixada de mà i prescindint de qualsevulla tramitació administrativa (que vol dir democràtica), el món de les aparences, en definitiva, aquest món, no és el món real. I tot plegat amb una administració pública com a escenari que és només una eina privativa al servei de privatius interessos.
La història que ens explica Guillem Frontera està ben tramada i té aparença de realitat, que és el que hom demana a una novel·la amb tocs de negritud. Efectivament Mallorca no és només una Sicília sense morts (tot i que n'hi ha de morts, al llibre), però no deixa de ser Sicília pel que fa a les trames opaques, al cap i a la fi. La novel·la és el retrat d'una societat potser inventada però que dibuixa tots els personatges: el periodista desencantat i ja viscut, antiheroi en el fons, que que també té les seves raons; un director de diari que no sap ben bé què ha de fer; una jove talentosa encara no desencantada, però que va pel camí; l'esposa que imagina, però que accepta els beneficis de la seva posició social sense preguntar; els polítics sens ofici ni benefici enganxats a càrrecs succesius, no massa a la vista, però ben retribuits; les xarxes imaginàries de relacions i favors mutus i, sempre, de retorn obligat; els núvols de diners, quantiosos però intocables i fins i tot inimaginables per a la gent norma; i molta gent normal, que passeja pels carrers, que llegeix els diaris, que agafa taxis, que pren un cafè…. (Curiós, no hi ha policies amb paper destacat. Per què serà?)
Però aquesta Sicília no està aïllada. El protagonista, Mateu Llodrà, viu a cavall de Mallorca i Barcelona, tot just a una hora de la “civilització”. I Madrid, el Madrid a on tot es consulta i al dictat de qui tot es fa, és també a un cop de telèfon. Sí, tot és aquí mateix per més que la insularitat ens faci imaginar un món llunyà.
Sicília sense morts es llegeix d'una tirada. És una novel·la intensa, d'aquelles que hom llegeix en un sospir i que un cop girada la darrera fulla, deixa un regust intens a la boca del lector, un regust d'haver-ho passat realment bé. I, clar, en el fons tot és imaginació, però, qui sap…?
Aquesta novel·la que es publica en el 60è aniversari de Club Editor (editorial fundada per Joan Sales el 1955) inaugura també (en la seva versió en castellà) una nova col·lecció, de nom La montaña pelada.
