Agustí Soler
Duxelm Editorial
Barcelona, 2014
112 pàgines
14,00 €
La història no és mai lineal. Són innombrables els revolts i les carreretes secundàries que acompanyen el vial principal. Antoni Gaudí és un dels grans arquitectes de tota la història, conegut i reconegut arreu del món, innovador i català. Un dels episodis de la seva vida ha quedat un punt en segon terme, probablement per manca d'informació. Fou el seu amor per la mataronina Pepeta Moreu, amor no correspost i que no sabem, ni tant sols podem intuir, si va tenir algun efecte en la seva obra arquitectònica. A partir d'aquest episodi puntal de la història, Agustí Soler es proposa treure'n l'entrallat de la personalitat de la Pepeta Moreu, que va ser, efectivament, el gran amor impossible d'Antoni Gaudí.
El primer que s'ha de dir és que aquest no és un llibre sobre Gaudí. El títol no es presta a confusió: es tracta d'una biografia, d'un perfil biogràfic més aviat, de la Pepeta Moreu. És, en aquest sentit, una biografia apassionant d'una dona moderna i avançada al seu temps, nascuda el 1857 i morta el 1938 en plena guerra dita civil. El perfil que ens apunta Agustí Soler és el d'una dona atrevida, valenta, decidida, inquieta, que vol ser mestressa dels seus destins, i amb una capacitat admirable per a superar les adversitats (dures proves vitals) que la vida li va imposar. La seva vida va coincidir plenament amb uns temps de canvis socials, polítics i culturals, una època en què també les dones iniciaven la llarga lluita (encara inconclusa) que les havia de situar (encara, però, anys a venir) en pla d'igualtat amb els homes. En aquest aspecte, la Pepeta Moreu hi va contribuir de manera decidida.
Fou la Pepeta una donar rebel, i tot i que a casa seva (al Mataró del creixement industrial, de les aventures a les amèriques i de la innocent voluntat de disputar a Barcelona la capitalitat) hi vivia una familia d'idees obertes i amb ganes de saber i debatre sobre les noves idees que al món naixien, la societat mataronina, i la pròpia família de fet, no estaven encara preparats per la seva desimboltura i fets com anar a la platja, portar banyador o fins i tot banyar-se a mar, eren considerats fora de lloc. No cal ni parlar del sotrac que va suposar el seu matrimoni als 17 anys amb un home de món i de mar que havia participat a les guerres carlines. L'abandó a Orà i la mort del seu primer fill van suposar un cop dur i difícil d'assumir en aquella època. Però la Pepeta se'n va sortir, lluitant i amb molta convicció, i es casaria dues vegades més.
L'encarrec d'algunes obres (entre elles la Cooperativa) va portar el jove arquitecte Antoni Gaudí a Mataró. Va frecuentar la casa dels Moreu i es va enamorar de la més gran dels tres germans, però el rebuig de la Pepeta va provocar que Gaudí no tornés més a aquella casa en què era considerat com de la família. A Barcelona, Gaudí es convertirà en el gran home i gran aquitecte que va esdevenir i mai més va tractar amb la mataronina.
A banda de recerca biogràfica de Pepeta Moreu i la seva relació amb Gaudí, el llibre d'Agustí Soler, escrit amb prosa dinàmica, ben documentada i molt divulgativa, és també un relat de l'època i dels nous temps que s'acostaven després de les guerres carlines i abans de la primer Gran Guerra. Dinamisme cultural (arquitectònic, literari, periodístic…) però també l'arribada de les noves idees polítiques de Marx i Engels i els utòpics francesos; la idea de la república (materialitzada en la I República espanyola de vida breu, com totes les experiències democràtiques a l'estat) i el laïcisme embolcallen la fanstàstica aventura vital que és el relat de la vida de Pepeta Moreu. Al final del llibre, sí, les preguntes òbvies que, obviament, no tenen resposta: “què haguera passat si la Pepeta hagués correspost als sentiments d'en Gaudí? (…) Alguns han dit que la Pepeta fou la musa inspiradora del genial arquitecte. Potser sí, o potser no”.
