[Ressenya] CLARISSA

Stefan Sweig
 
Traducció de Joan Fontcuberta
 
Quaderns Crema
Barcelona, 2017
192 pàgines
16,00 €
 
Els lectors catalans tenim un deute de gratitud amb l’editorial de Jaume Vallcorba, Quaderns Crema, que periòdicament va subministrant les necessàries píndoles literàries de Stefan Zweig.
 
Zweig és un dels grans narradors del segle XX, no només en el sentit purament literari, sinó que a través de la seva obra anem descabdellant els dramàtics moments històrics amb què Europa va vestir les primeres dècades del nou segle.
 
Clarissaés una novel·la tardana que està considerada “el testament en el qual l’escriptor austríac va condensar els ideals humanístics que va abraçar tota la vida”. Com tota la seva obra, està impregnada del dramatisme dels fets viscuts, que va colpir l’autor de manera definitiva. Era aquella Europa que “se suïcidava” i que l’havia convertit, tanmateix, en un autor d’un enorme èxit.
 
Una vida difícil
 
La Clarissa protagonista és la filla d’un estricte militar austríac. La seva mare havia mort al moment del naixement i la Clarissa. La seva formació la va fer en un internat conventual fins als 18 any i esdevé una secretària modèlica d’un prestigiós psiquiatre a Viena. És eficaç i valorada, però no sembla satisfeta, fins que coneix, a Suïssa, un jove francès, socialista radical en un moment de la seva vida i llavors més ubicat en la utopia.
 
La relació amb aquell jove, li obre una finestra d’esperança i confort. És la felicitat de dues persones que s’enfronten al món. Un món que camina cap a la confrontació fratricida, on la gent es veu arrossegada “a les bestieses de les nostres pàtries. Al xovinisme”. Aquells que un dia eren una parella d’enamorats, l’endemà seran oficialment enemics.
 
La Clarissa retorna i, malgrat la guerra, decideix tenir el fill de Leonard. Treballa com a infermera en un hospital de guerra i lluita sola, malgrat un matrimoni de conveniència, desesperada però vigorosa contra totes les adversitats, que són també les adversitats d’Europa.
 
Ideals humanístics
 
I és que al fil de la narració de la Clarissa, Stefan Zweig reflexiona, com d’habitud, sobre el món en què viuen. Abans de la guerra, la puixant cultura centreeuropea, amb Viena com una de les capitals capdavanteres. També la incorporació de la dona, a través de la Clarissa, a la vida activa social, cultural i laboral. I les idees de fraternitat, allunyades del “maleït nacionalisme, que fa esclatar els partits”: “el sòl, la terra, la llengua, l’art… això és França, (…)”. En definitiva, com dèiem, els ideals humanístics que van configurar la trajectòria de Zweig.
 
Clarissaens situa també en l’interior de l’ànima i els pensaments d’una dona, que vol decidir la vida per ella mateixa, més enllà de les concepcions i les regles socials del moment. I és que el dibuix de la personalitat femenina ha estat una de les característiques constant en el conjunt de l’obra de Stefan Zweig, així com la seva capacitat per a narrar sentiments, impressions, reflexions vitals.
 
La novel·la quedà en el seu moment inacabada. Els dos darrers capítols apunten de manera brevíssima a la vida de la Clarissa entre els anys 1919 i 1921, anys “enfadeïts i difícils” en què “es creia morta”. Per als anys compresos entre el 1921 i el 1930 només una frase: “Foren els anys morts per a la Clarissa. Només tenia el fill”.
 
L’any 1942, Stefan Zweig es llevà la vida. La seva obra va quedar inconclusa.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967