Estat d’alarma, excepció i setge
La vicepresidenta espanyola ha explicat que la llei de Seguretat Nacional omple un buit existent entre les crisis que s'han d'afrontar amb els mitjans habituals i les situacions més greus previstes en els estats d'alarma, excepció i setge.
A partir de la nova llei, l'Estat podrà mobilitzar recursos públics i privats per fer front a les situacions que posin en risc la seguretat estatal. La contribució d'aquests recursos es regularà d'acord als criteris de contribució “gradual i proporcionada”, segons Sáenz de Santamaría.
“Desafiaments” de qualsevol tipus
La mesura també atorga al president del govern espanyol la capacitat de mobilitzar les policies locals i autonòmiques per fer fronts a “desafiaments” de qualsevol tipus. Així ho va avançar Sáenz de Santamaría el passat mes de gener després de l'aprovació de l'avantprojecte de l'avantprojecte de llei per part del Consell de Ministres.
D'acord amb les recomanacions del Consell d'Estat, l'executiu espanyol ha optat per tramitar la llei com a norma ordinària i eliminar el caràcter orgànic, tal i com constava a l'avantprojecte del gener. El motiu és que el govern espanyol entén que aquesta mesura “no afectat els drets fonamentals ni les llibertats públiques” dels ciutadans.
S'integraran “elements fonamentals com la defensa nacional o l'acció exterior”.
Tot aquest sistema de seguretat girarà entorn al “Consell de Seguretat Nacional” que presidirà el cap de l'executiu espanyol. Així ho ha explicat Soraya Sáenz de Santamaría que ha remarcat que s'integraran “elements fonamentals com la defensa nacional o l'acció exterior”. El nou sistema també abordarà àmbits d'interès actuals com la “ciber seguretat, la seguretat energètica o la seguretat d'infraestructures crítiques”.
Finalment, la vicepresidenta del govern espanyol ha assenyalat que la “situació d'interès per a la Seguretat Nacional” serà declarada pel president del govern espanyol a través d'un Reial Decret i que haurà d'informar a les corts espanyoles .
