Pressió de l'opinió pública en els últims dies
Segons ella, la interlocutòria del jutge que l’ha condemnat a entrar a la presó de manera incondicional “no és una prova definitiva contra ell”. En qualsevol cas, però, ha reiterat la idea de “no haver vigilat”, i la seva “responsabilitat” per no haver-lo mantingut a ratlla és l’únic argument que ha donat per dimitir. La pressió de l’opinió pública dels últims dies també pot haver influït, però el gran argument pot venir donat perquè el cercle judicial sobre ella s’està estrenyent per múltiples fronts i la seva imputació podria venir en les properes setmanes.
Finançament irregular el 2011
Per una banda, el jutge investiga un possible finançament irregular de grans empreses del palco del Bernabéu, OHL i Indra, al Partit Popular de la Comunitat de Madrid durant la campanya per les eleccions autonòmiques de 2011. En aquell moment, ella era candidata a la reelecció i també presidenta del PP madrileny. És a dir, màxima responsable de la formació.
Caixa B del PP madrileny
D’altra banda, en la campanya electoral pels comicis anteriors, en què Aguirre també era cap de llista –i des de 2004 ocupava la presidència dels populars madrilenys–, el partit també s’hauria finançat de manera irregular per empreses relacionades amb el cas Púnica –el 2016 la Guardia Civil va trobar evidències d’una suposada caixa B de la formació a nivell autonòmic–. El mateix cas va portar a l’empresonament de Francisco Granados, la seva mà esquerra, el 2014.
Caiguda de la mà dreta
Ara, la caiguda d’Ignacio González en el marc de l’operació Lezo –sobre presumptes desviacions de fons aprofitant la gestió del Canal Isabel II–, posa encara més contra l’espasa i la paret Esperanza Aguirre. De moment, una seixantena de persones estan investigades en relació al cas i, tot i que no estan clars encara tots els noms, uns d’ells podrien ser l’exministre Eduardo Zaplana o l’amo d’OHL, Juan Miguel Villar Mir. El conseller delegat de la mateixa empresa, Javier López Madrid, va ser detingut en relació al cas la setmana passada, així com també va investigar els líders de La Razón, Francisco Marhuenda i Ignacio Casals.
