1. Prohibició de referèndums amb el pretext judicial
Nicolás Maduro va perdre la majoria a la cambra de representants després de les eleccions legislatives de desembre de 2015 i l’oposició demòcrata va aconseguir dominar més de tres cinquenes parts de la cambra. Amb l’objectiu de fer fora el president chavista, la Taula d’Unitat Democràtica va promoure un referèndum per revocar-lo l’any passat, però el Consell Nacional Electoral el va paralitzar sine die. Se suposa que el poder electoral és independent respecte al govern del país. A l’Estat espanyol, és el Tribunal Constitucional qui va barrar el pas a la celebració d’un plebiscit a Catalunya l’any 2014 i qui ho continua fent a data d’avui.
2. Inhabilitacions dels demòcrates
El poder judicial veneçolà, també a priori independent de l’executiu, ha condemnat de manera exprés el principal líder opositor, Henrique Capriles, a quinze anys d’inhabilitació aquest mes d’abril. Ho ha fet amb el pretext que ha acceptat donacions de les ambaixades del Regne Unit i Polònia al país, i que ha invertit part d’aquests recursos en propaganda televisiva. Les inhabilitacions també han estat a l’ordre del dia del procés en els últims mesos, ja que l’Estat ha condemnat a aquesta pena Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs. El motiu? Voler exercir la democràcia.
3. Mobilitzacions massives al carrer estèrils… de moment
Des que Nicolás Maduro va perdre per golejada les eleccions legislatives de 2015, la pressió per a expulsar-lo no és només de la coalició demòcrata, sinó també del carrer. Amb tot, de moment no han aconseguit tombar el règim, deguda la contundent pressió policial a cadascuna d’aquestes marxes. A Catalunya, des de l’any 2012 com a mínim un cop a l’any entre un i dos milions de persones surten al carrer a demanar la independència. En aquest cas, l’Estat no reprimeix policialment les mobilitzacions, però la reacció del govern és la mateixa que a Veneçuela: ignorar el clam popular.
4. El fantasma de la intervenció de competències
Veneçuela va viure ara fa un mes l’episodi de més tensió: el tribunal superior de justícia –probablement teledirigit per Maduro– va decidir treure les competències al parlament del país i anul·lar-lo de facto per conferir un poder gairebé absolut al cap d’estat i deixar estèril a l’oposició. La pressió internacional, però, va forçar que la mateixa setmana el tribunal es fes enrere. Una situació que no ha succeït a l’Estat espanyol, però que ho podria fer els propers mesos, ja que l’ombra de la intervenció de l’autogovern català mitjançant l’article 155 de la Constitució continua sobrevolant l’ambient. I, des de fa uns mesos, el propi executiu espanyol s’hi apunta.
