- Publicitat -
L'aleshores eurodiputat republicà, Bernat Joan, havia intervingut en català durant tota la legislatura i Borrell ja havia advertit que no toleraria 'llengües no oficials' a la Cambra. Però la jugada se li va girar en contra i Joan va fer-lo quedar en ridícul: en lloc de parlar en català, va decidir pronunciar el seu discurs en alemany “per fer cas a Borrell que no vol que els catalans utilitzem la nostra pròpia llengua”.
Però l'escena encara dóna per més. El vicepresident que va reemplaçar Borrell, el socialista portuguès Antonio Costa, va creure que la llengua en que es va expressar l'eurodiputat d'ERC no era alemany, sinó català, i (degudament instruït per Borrell abans de marxar de la sessió) va retirar-li la paraula igualment. Una situació que va valer-li la mofa de la resta de la cambra, que també va dedicar algunes riotes al fins ara ministre d'Educació espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que aleshores agraia als intèrprets de l'Eurocambra la traducció a l'espanyol del “difícil” discurs de Joan.
Publicitat
Publicitat
