Ha plogut molt des de llavors, però el cert és que alguns personatges fortament vinculats al socialisme català i que avui reneguen del dret a decidir, de forma més o menys virulenta, van tenir un paper protagonista en la construcció d’una de les estructures d’estat que avui té un paper determinant en la projecció de Catalunya al món, parlem del domini puntCAT que es va estrenar la Diada de Sant Jordi de 2006 i el 2012 ja era el segon domini del món que més va créixer.
El puntCAT va arribar després d’anys de lluita infructuosa per aconseguir el TLD .ct per a Catalunya i desprès que el ministre espanyol d’Indústria, Turisme i Comerç de l’època, José Montilla, obrís la porta al puntCAT – negant-se al .ct-, i amb la complicitat del PSC i del seu cap pensant de llavors, i d’ara, Miquel Iceta. Tal com reconeix Iceta en aquest apunt de Saül Gordillo, Montilla va ser determinant per aconseguir el domini puntCAT, i ell hi va col·laborar modestament. També és destacable la defensa aferrissada de la iniciativa ministerial del llavors cap de premsa del ministre: Toni Bolaño. Qui ho havia de dir, Montilla, Iceta i Bolaño, còmplices d’una de les estructures d’estat amb més projecció internacional.
Bolaño defenestrat al seu dia per la porta del darrera del Palau de la Generalitat avui viu d’explotar l’odi a Catalunya i al dret a decidir, avui Bolaño ven el seu odi contra el país pel que va treballar i crear estructures d’estat al preu que sigui, escriu a la caverna mediàtica del periodisme de l’odi finançat per Lara, com és La Razon o explotant la seva imatge a la Sexta o a on li paguin, un veritable mercenari que cobra per anar contra allò que va servir.
