- Publicitat -
Tal com avança 'El Confidencial', cap dels assumptes centrals de l'acord de les comunitats autònomes amb l'Estat s'ha concretat: ni el pacte nacional sobre l'educació, ni l'estratègia nacional per combatre la crisi demogràfica (havia d'haver estat aprovada el 2017 i s'ha reduït al nomenament d'una comissionada, la tasca de la qual encara és incerta), ni un nou model de finançament territorial que hauria d'haver arribat abans de finalitzar el 2017 segons el compromís de l'exvicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, i que el Ministeri d'Hisenda va acabar vinculant a l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat saltant-se el pacte de la Conferència. Han tingut la mateixa sort iniciatives com la targeta social estatal (una mena de clau d'accés al Registre de Prestacions Socials Públiques), la idea d'enfortir la presència de les comunitats autònomes en les institucions europees o com abordar la crisi dels refugiats a Europa (només hi ha hagut una reunió entre el Ministeri d'Exteriors i les comunitats autònomes sobre com coordinar les ajudes d'emergència als refugiats per l'onada de fred, però l'hivern passat).
En definitiva, les demandes al Gobierno han quedat en paper mullat. I no només això, sinó que l'Estat ha afegit inclús més obstacles per l'autogovern, esperant -actualment- sentència del Tribunal Constitucional 43 recursos de l'Estat contra diverses normes dictades per les comunitats i 50 demandes d'aquestes contra l'Estat. De fet, ni tan sols s'ha complert el compromís de celebrar anualment la Conferència de Presidents i -de moment- La Moncloa no ha anunciat cap nova convocatòria.
Publicitat
