- Publicitat -
En una entrevista a ElDiario.es, Ponsatí assenyala els “interessos personals” i les direccions dels partits com els responsables de no defensar el mandat de l'1-O. L'exconsellera, que recorda viure els moments posteriors al referèndum amb “desolació”, exposa que va ser el mateix vespre de la votació quan va veure que l'executiu no mantindria la posició promesa: “Vaig veure la reacció dels meus companys de Govern i de coalició. El discurs de Santi Vila era molt més extens del que jo creia en el Govern. Més influent, o més poderós, ho pots dir com vulguis”.
Una oportunitat perduda
La finestra d'oportunitat històrica que va obrir el referèndum de l'1 d'octubre no es va aprofitar. Segons la consellera, una vegada perdut el “momentum” del referèndum, “probablement el més encertat era convocar eleccions i assumir les responsabilitats, tots. Inclosa jo”.
L'independentisme fou derrotat
Tot i que matisa que el moviment no està derrotat, Ponsatí entén que la batalla de després de l'1 d'octubre “la juguem malament i la vam perdre. Patim una derrota”. Una derrota que va tenir el seu eco en la manera en com es varen fer les llistes per a les eleccions del 21 de desembre: “Patim una derrota en la forma en què actuem després de l'1 d'octubre, amb el 155 i tot això, però és que després vam tenir una gran victòria el 21 de desembre, malgrat que gestionem molt malament la preparació de les eleccions. Molt mal, i en això sí que sóc molt crítica. La reacció davant les eleccions va ser molt dolenta des d'ERC, ho dic així de clar. En tres dies van tenir la llista feta i no es van avenir a res. I això clarament ha condicionat tot el que ha vingut després”.
“Com més gent a l'exili, millor”
Entre presó i exili, exili. La consellera legítima considera que “si hi hagués 200 persones en l'exili serien més visibles, tindríem més força” a l'hora de defensar la causa de la República catalana: “La nostra por, com a col·lectiu, en molts casos ha fet que ens posem la bena abans de la ferida. Hi ha hagut moltes reaccions per una por injustificada”.
“La cultura política catalana és molt rastrera”
Amb molta contundència s'ha referit als canvis de discurs de la política catalana a l'hora de maquillar les renúncies dels partits republicans. Per a Ponsatí, “la cultura política catalana és molt rastrera”, ja que, apunta, “s'inventa discursos per a justificar les seves renúncies”: “Això passa després, abans es fan coses molt estranyes per a encaixar interessos personals amb projectes polítics. Moltes de les coses que hem vist en les últimes setmanes tenen molt a veure amb els afanys personals de tenir una nòmina. Els partits tradicionals de l'independentisme, PDeCAT i ERC, estan molt ocupats a mantenir les seves posicions i a donar una batalla pels seus espais, les seves fronteres… i les seves nòmines. Correm el risc que aquest moment cristal·litzi i tot quedi tapat”.
No es donen les condicions per una unitat política
A onze mesos de les eleccions municipals, Ponsatí considera que el debat no és en anar junts o no, perquè “els partits i els sectors no comparteixen estratègia ni els objectius”. Tot i això, matisa, “en l'àmbit de les bases és una altra cosa, és un moviment molt transversal, on no hi ha una ideologia definida, i per això no té problemes d'unitat. Però l'1 d'octubre, el moviment de base generat llavors, no té traducció institucional”.
Interpel·lada directament per si caldria un partit independentista unitari, la consellera legítima creu que seria “fantàstic”, però “no es donen les condicions perquè existeixi”.
Publicitat
