- Publicitat -
El programa electoral de Podem –que es pot descarregar o comprar en format imprès per dos euros a través del seu web- presenta un disseny molt semblant a un catàleg d'Ikea, amb la tipografia i fotografies que recorden les dels productes d'aquesta marca, però on el que es 'ven' són les propostes de la formació de Pablo Iglesias.
Entre altres, s'hi poden veure els dirigents de Podem fent tasques de la llar, llegint o treballant a casa o als seus despatxos o fent accions ordinàries, com per exemple regar les plantes o donar menjar als peixos, i textos que expliquen les propostes en cada matèria. Els preus són substituïts per les quantitats i percentatges vol assolir en cadascuna de les matèries.
“Volíem aconseguir que l'esforç de participació democràtica i de talent col·lectiu de l'elaboració del programa tingués una millor difusió que el 20D”, ha dit Bescansa, “i que es convertís en el programa més llegit de la història de la democràcia”.
Segons ha afirmat, Podem ha utilitzat “la metàfora de la casa en substitució del país” per fer “comprensibles” els conceptes i “facilitar l'interès pel contingut del programa”.
Contra la casta?
Cal recordar que Ikea ha estat acusada que el seu president formés part d'un partit neonazi de jove, per practicar evasió fiscal escandalosa, per suposades explotacions laborals al tercer món, diferents denúncies per practicar una desforestació ferotge de boscos russos i per, justament, falsificar els catàlegs.
Els catàlegs, més falsos que “un duro sevillano”
Si el programa electoral de Podemos és com un fulletó d'Ikea ja no diu massa a favor seu. El 75% de les fotografies del catàleg d'IKEA no són fotos reals sinó que són fotografies virtuals fetes al 100% amb ordinador. Ni la llum, ni les habitacions… res és real. IKEA compta actualment amb un banc d'unes 25.000 imatges a màxima resolució, en 3D i a una escala 1: 1 que recullen fins a les textures dels mobles amb una precisió acurada que aconsegueixen enganyar als consumidors. Una al·legoria de l'estratègia de Podemos, per exemple, amb el referèndum?
Publicitat
