L’etiquetatge en català augmenta malgrat la reticència de grans marques.
Pel que fa a les marques blanques etiquetades en català el percentatge és del 31%; més alt que el 27% del 2012. Aquests resultats, però, no inclouen els molts productes de proximitat que cada vegada etiqueten més en català i que tenen poc accés a les grans superfícies. Així, doncs, l’etiquetatge en català augmenta malgrat les reticències de grans empreses com Nestlé, Danone, Casa Tarradellas, Gallina Blanca, Panrico, Henkel, Philips, Nutrexpa o Coca-Cola o d'altres sectors com el farmacèutic on pràcticament la totalitat dels productes es venen fora de la legalitat vigent. Pel que fa a aquests casos, la Plataforma per la Llengua denúncia que, tot i les sancions previstes, no té constància de cap multa o retirada de producte per no complir aquesta llei.
La història de l’etiquetatge en català i l’aplicació dels requisits lingüístics és una situació sense precedents en l’àmbit europeu.
Els nombrosos incompliments en matèria de l’etiquetatge en català contrasten amb l’àmplia adaptació a la normativa espanyola que obliga les empreses a etiquetar en castellà. En aquest cas sí que hi ha hagut sancions i retirades de productes. Segons el darrer estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua (maig 2014), actualment hi ha 180 disposicions que obliguen les empreses a etiquetar en castellà. L'informe constata que des del desembre del 2011 – començament de la legislatura del govern del PP de Mariano Rajoy- fins a començament del maig del 2014, s'han promulgat quatre nous reials decrets on s'obliga a etiquetar en castellà i vuit més que fan referència directa a l'acompliment de disposicions que hi obliguen.
