- Publicitat -
Meritxell Borràs veu en l'escrit que va adreçar divendres el govern espanyol “una amenaça clara” i un “atac a les competències de Catalunya”. “Si ells creuen que no són unes competències pròpies, perquè no han desenvolupat una llei que tiri endavant la protecció de les persones més vulnerables?”, ha qüestionat la consellera, qui ha defensat la legitimitat de la llei, que va ser aprovada per unanimitat per la cambra catalana, treballada amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i que compta amb “garanties legals” avalades per el Consell de l'Advocacia i el Col·legi d'Advocats de Barcelona.
“Lloguer Social”, “Cessió temporal d'ús” i “Mediació”, els àmbits qüestionats
La comunicació del govern espanyol rebat la constitucionalitat de deu dels divuit articles de la llei. La major part, els articles 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14 fan referència a l'àmbit de la mediació per resoldre casos de famílies amb sobre-endeutament, aspecte que es va recuperar a través del Codi de Consum.
En aquest sentit, Borràs assegura que l'articulat és “bàsic i fonamental” i ha recordat que el TC va aixecar la suspensió del Codi de Consum “perquè va considerar que no veia elements per mantenir la suspensió” perquè es tractava d'una mediació “voluntària per les dues parts”, de manera que no es percebia inconstitucionalitat.
Un altre article és el 16, referent al “reallotjament obligatori” amb lloguer social. Estableix un sistema temporal que preveu ajudar les famílies que pròximament seran desnonades, on es fixa un lloguer per a un termini de tres anys ampliables a tres més si es considera necessari pel context social i econòmic.
Un punt que, segons el govern espanyol, “incideix directament en la regulació del contracte de compravenda” i que “podria afectar al contingut essencial de la propietat”. “De nou, el govern de l'Estat torna a protegir a les entitats i als que tenen més i no als més vulnerables”, ha considerat la consellera d'Habitatge de la Generalitat.
Relacionat estretament amb l'anterior, el darrer àmbit afectat fa referència a la “cessió temporal d'us obligatori” de pisos buits que pertanyin a entitats financeres i que correspon als articles 15 i 17. En l'anterior llei 24/2015 es donava potestat a les administracions –ajuntaments en primera instància i, si no tenien capacitat, la Generalitat-, per obligar a les entitats financeres a cedir pisos per tres anys.
Per evitar el 'veto' del TC, la llei 4/2016 estableix una expropiació de l'ús d'habitatges a bancs i grans propietaris per un període d'entre 4 i 10 anys per a finalitats socials. L'expropiació seria per part de la Generalitat el qual, a través d'un jurat, fixa el preu de l'expropiació al que se li restaria el cost de la rehabilitació de l'habitatge.
Sobre aquest punt, Borràs no ha dubtat a dir que “ens fa patir” que es qüestioni aquesta part de la llei que considera bàsica “en cas de necessitat i d'urgència”. “La llei ja està en marxa”, ha afegit la consellera, recordant que s'han format més de 1.100 persones del món local” per tirar endavant aquesta llei”. La nova llei també estableix més municipis amb demanda acreditada d'habitatge social on es poden aplicar aquesta instruments. Amb 234, triplica els municipis previstos a la llei 24/2015, que en contemplava 72.
La norma preveu, a més, una partida de 14 MEUR per expropiar l'ús d'uns 2.000 habitatges arreu de Catalunya i la creació de la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social, amb l'objectiu de coordinar l'actuació de les administracions per establir mecanismes de solució de conflictes i l'aplicació de mesures d'acció protectora establertes per la norma.
A banda dels 10 articles, l'Estat també veu possible inconstitucionalitat en les disposicions addicionals segona i cinquena i les disposicions finals primera, tercera i sisena.
Meritxell Borràs ha assenyalat que ara “s'obre una via de negociació” entre Generalitat i Estat. “Però hem de dir molt clarament quina serà la nostra voluntat, que és explicar que és una llei positiva, sòlidament travada pel que diu la Constitució i l'Estatut de Catalunya i, per tant, no farem un pas enrere respecte al que es va aprovar per unanimitat al Parlament”, ha sentenciat.
Publicitat
