Montull assegura que tenia un interlocutor a la Generalitat
En l’auto, la jutgessa veu indicis que els dos acusats, Fèlix Millet i Jordi Montull, en qualitat d’expresident de la Fundació privada Orfeó Català-Palau de la Música i director administratiu de la Fundació, van impulsar l’operació urbanística que tenia com a finalitat la construcció de l’hotel i que aquestes entitats van adquirir els immobles de les Escoles Cristianes el 10 de novembre del 2003. Una operació que no es va inscriure el registre i que comportava que el Palau pagués les obres de restauració de l’Escola Salle Comtal per un valor de 4,48 MEUR.
En la seva declaració i al contrari del que assegura Millet –qui diu que les dificultats per a la construcció de l’hotel a causa de les catalogacions i usos dels edificis van anar apareixent progressivament-, Montull ha afirmat que desconeixien els obstacles amb els quals es podrien trobar a l’hora per tirar endavant el projecte , però que ‘algú’ de l’Ajuntament de Barcelona li va assegurar que es podien utilitzar edificis seus per fer una transferència dels aprofitaments urbanístics. Més tard, però, aquesta persona li assegura que la Generalitat tenia uns edificis que podien patir aquesta modificació. Sense concretar qui, Montull explica que el seu interlocutor a la Generalitat li va dir que ‘tot és possible’ sobre la descatalogació dels immobles especialment protegits malgrat que el Departament de Patrimoni adverteix d’aquesta dificultat.
En l’auto, també consta la correspondència entre 2006 i 2009 que els dos acusats van mantenir amb alts càrrecs de l’Ajuntament, com l’aleshores primer tinent d’alcalde de Barcelona, Carles Martí; amb el gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament, Ramon Massaguer o el president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, demanant el seu suport per a l’aprovació inicial a la Comissió d’Urbanisme del projecte de l’hotel del Palau.
Si l’operació s’hagués arribat a dur a terme, Fèlix Millet i Jordi Montull, haguessin cobrat 3,6 milions d’euros en comissions.
Perill d’influenciar a terceres persones
Segons es desprèn de l’auto del jutjat d’instrucció 10 de Barcelona, el risc de fuga queda minimitzat atès que Millet i Montull estan sotmesos a un procés penal sense haver fugit, tenen domicili conegut i suficient arrelament a l’estat espanyol. Pel jutjat això constata que Millet i Montull romandran al país fins que finalitzi la instrucció. En tot cas, diu, podria reduir-se el risc fixant una fiança.
Per contra, sí que veu apreciable el risc d’ocultació, alteració o destrucció de les fonts de prova rellevants, ja que la capacitat dels imputats per influir sobre altres possibles imputats o testimonis és òbvia, per la jutjessa. Això, afegit a la complexitat pròpia de l’actuació investigada, complica la instrucció. Aquest risc d’alteració i influència ve motivat pel fet que Montull ha declarat que aquest dimecres va estar parlant amb un dels testimonis que ha de comparèixer al jutjat i al qual li va comunicar que portés davant del jutge la documentació que acredita que els 900.000 euros presumptament apropiats fraudulentament corresponent als seus honoraris. ´
Aquest testimoni és Óscar Díaz, que pertany al despatx d’arquitectes al·ludit reiteradament pels imputats com de confiança i a qui van encarregar importants obres del Palau. La seva intervenció en el projecte de l’Hotel era una condició innegociable, segons revela l’auto. La documentació que ha d’aportar Díaz seria un element que permetria corroborar les manifestacions de Montull a l’hora de justificar els 900.000 euros que apareixen als seus manuscrits. El cert és que ja ha mantingut contactes amb aquest testimoni indicant-li el que ha d’aportar, manifesta la jutgessa, que al seu torn assenyala que les testificacions que es realitzaran en els propers dies són capitals per tal d’obtenir la informació necessària que permeti determinar si l’actuació presumptament delictiva dels imputats en va comportar d’altres. A més, no descarta que tant Millet com Muntull però en especial Montull segueixin exercint la seva influència sobre algunes persones.
El risc d’alteració de les fonts és, per tant, l’element que apunta a un possible domini sobre la tramitació dels expedients informatius per part dels imputats i sobre les parts que en resultarien beneficiades. Això produiria un benefici econòmic als imputats, la clarificació del qual depèn precisament del domini que els imputats puguin estar exercint sobre terceres persones. Això fa imprescindible, diu l’auto, l’aplicació de la mesura cautelar de presó provisional, la durada de la qual correspon al temps imprescindible per la pràctica de les diligències d’investigació necessàries.
