Mesquinesa al Círculo Ecuestre vers Moisès Broggi

Ara fa més d’un any, al Cercle Eqüestre de Barcelona, va tenir lloc la  presentació del llibre La otra memoria histórica, de Miquel Mir y Mariano Santamaría,  arxiver el primer i marista el segon. El dia abans de la presentació, el diari la Razón es va fer ressò del llibre publicant un article a la secció del llibre de la setmana, titulat Los muertos olvidados, que signava César Vidal -conegut pels seus abrandaments a la Cope i per les seves diatribes d’odi contra les llibertats de Catalunya-, que lloà l’obra. El llibre sembla que es va presentar al Cercle perquè, entre altres successos, relatava els “assassinats del Cercle Eqüestre de Barcelona” durant la guerra civil.
 
Gràcies a una excel·lent crònica feta pel periodista Marc Andreu, a la revista Carrer, editada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, el maig del 2011, titulada “El franquisme torna per la Diagonal”, hem sabut que a la presentació del Cercle, hi va assistir el doctor Moisès Broggi, convidat, o més ben dit enredat, per un dels autors i pacient del doctor, en concret el marista Mariano Santamaria.
 
Malgrat que la crònica està feta fa més d’un any, el que narra té un valor actual, perquè més enllà del fet i del moment, dóna a conèixer quin tipus de personatges formen part de l’exclusiu Cercle, i la manca de qualitats morals, de generositat i de dignitat, d’alguns dels seus membres, que cal tenir en compte i retenir a la memòria.
 
Diu Marc Andreu a la seva crònica que a la presentació del llibre hi van acudir més de 200 persones de l’alta societat barcelonina, entre elles, il·lustres senyores de cognom Godó, el president del Cercle, Borja García-Nieto Portabella, l’expresident de la Caixa i Creu de Sant Jordi José Juan Pintó, i l’enginyer i empresari José María Bosch Aymerich. En aquest escenari, el doctor Broggi va ser rebut amb comentaris com: “¿Qué hace este tío aquí? ¡Se ha equivocado de acto! Que vigile, que le haremos a él la cirugía…”, i que “Encongit en una butaca de la segona fila, el metge que va treballar amb les Brigades Internacionals”  va haver d’escoltar un munt de barbaritats durant més de dues hores d’onanisme franquista col·lectiu. El punt i final de la trobada el va posar  Luis Montesino, marquès de Morella, coronel de Cavalleria i ex director del Museu Militar de Montjuïc en la Barcelona postolímpica, que amb un desacomplexat discurs franquista, va fer arribar a l’èxtasi a la Sra. Godó que va aplaudir a gust, juntament amb molts exponents de l’alta societat barcelonina.
 
Assenyala Andreu que “ Moisès Broggi es volia fondre a la seva butaca. I el president del Cercle, va cloure l’acte amb un agraïment genèric i sense cap altre matís que aquest: “Quiero recordar que la palabra más citada hoy ha sido perdón”. A la sortida, dos empresaris més amants del hardcore que del coitus interruptus es lamentaven: “Borja siempre hace igual; ha cerrado el acto a lo Juan Pablo II”. Del comentari es desprèn que aquelarres ultres com el del 31 de març n’hi sol haver més a Barcelona. A la part alta de la Diagonal.”