La insòlita denúncia del PP valencià a la Junta Electoral per intentar d’aconseguir prohibir que els mitjans de comunicació es refereixin a Francisco Camps i companyia com a ‘imputats’ o se’ls associï a la paraula ‘corrupció’ ha tornat a demostrar quin concepte de ‘democràcia’ i ‘llibertat’ tenen els populars valencians.
Tot i que finalment i a causa de la polèmica generada, la denúncia del PP s’hagi retirat, l’episodi ens recorda un altre cas de censura històric viscut al País Valencià. Ens remuntem a l’agost de l’any 1990, sota mandat socialista, quan va entrar en vigor la prohibició d’una enorme llista de paraules tabú, prohibides a Canal 9 en ser considerades ‘excessivament catalanes’.
Tal com recull El País, la mesura va obligar des de llavors els redactors de Canal 9 a incorporar paraules en castellà dins els textos en valencià, de manera que els periodistes no poden parlar de ‘segell’, ‘Alemanya’ o ‘argent’, sinó que han de parlar de ‘sello’, ‘Alemania’ i ‘plata’. A més van castellanitzar-se paraules com ‘esport’ -a Canal 9 ‘deport’-, ‘ret’ -enlloc de ‘xarxa’-. ‘quadro’ -enlloc de ‘quadre’- i ‘vacacions’ enlloc de ‘vacances’.
El rentat de cervell idiomàtic també va obligar a utilitzar falsos sinònims, com canviar ‘promés’ per ‘novio’ o ‘revolta’ per ‘sublevació’. Les paraules prohibides s’enfilaven fins el 543 i s’han anat ampliant amb els anys. Va ser aquell tràgic 1990 quan la ràdio i televisió pública valenciana va abandonar la gramàtica que s’utilitza a les universitats valencianes o a l’educació per adoptar les teories idiomàtiques de la dreta més regionalista.
